TEA STILTON AL REGNE DE L'ATLÀNTIDA

Les cinc estudiants de la Universitat de Ratford que componen el Club de Tea, Colette, Pamela, Paulina, Violet i Nicky es disposen a separar-se per passar les vacances d'estiu. Una trucada urgent i inesperada de la Paulina que s'ha quedat a la universitat per fer un treball de recerca, les obliga a tornar des dels llocs on es trobaven en aquell moment. El motiu que justifica la precipitada reunió és que la Paulina ha trobat mentre passejava per la platja el cos d'un jove nàufrag, que sembla trobar-se en coma. Vesteix de forma estranya i tant la seva pell com el cabell mostren un to blavós. L'obra narra els esforços de les noies per esbrinar la identitat del misteriós personatge i l'ajuda que la Tea els presta perquè puguin aconseguir el seu propòsit. Un cop recuperat el jove, emprenen amb ell, un llarg viatge que s'inicia a Argentina, segueix per l'Antàrtida i es perllonga a Portugal i Istanbul. El trajecte que finalitza de nou a Ratford, té com a finalitat localitzar el lloc des d'on el nàufrag pot trobar el camí de tornada al seu lloc d'origen, l'Atlàntida, on l'esperen per coronar rei. La trama es planteja com un relat d'aventures inspirat en antics mites i llegendes i desenvolupat amb un gran desplegament de fantasia. La intriga sobre la identitat del príncep atlant i les maquinacions d'un malvat científic que aspira a ser el descobridor del continent perdut, conformen un argument interessant i acuradament elaborat. La gran varietat de llocs on transcorre l'acció, les belles i poètiques descripcions que sobre ells s'ofereixen i l'elegància de l'estil, imprimeixen al text un singular atractiu tant pel contingut com pel refinament de la seva elaboració formal. L'excel·lent presentació editorial, amb una tipografia que juga amb tintes de diversos colors i amb diferents cossos de lletra i unes il·lustracions de notable qualitat artística completen l'encert estètic d'aquesta història fantàstica on prevalen sentiments reals d'amistat, sentit del deure i generosa ajuda a un desconegut.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa