TEMPS CURVILINI A KREMS

Claudio Magris (Trieste, 1939) és un dels escriptors italians que ha collit un major nombre de premis, ara als 82 anys, escriu d'acord amb la seva edat, uns breus relats en els quals des d'aquesta talaia dóna unes breus pinzellades sobre la vellesa.
Són cinc relats curts, situats tots a Trieste o des de Trieste. El que dóna títol al conjunt toca el tema de com el temps influeix sobre la memòria deformant els fets i com esdeveniments que no coincideixen en el temps esdevenen contemporanis, arribant a construir autèntiques històries, que s'acaben per creure.
El premi és una altra manera de deformació de la realitat: un escriptor que fa anys que no escriu és aclamat al seu poble per la persona que ha convocat un premi literari per a destacar les meravelles del lloc i la seva cultura i el converteix en el personatge d'honor, quan realment no el coneix.
Potser el primer sigui el més original i amb una història més compacta, encara que toqui un tema que s'ha explorat moltes vegades: el del jubilat que ha ocupat una posició en què ha hagut de prendre decisions transcendents i que no és capaç de viure la seva vida de jubilat sense tenir una feina, una ocupació fora de casa.
La mà de l'escriptor experimentat està clara i el text és culte, literàriament bo, però li falta contundència i inspiració. És un bon exercici literari.

TROA