TINTA I SANG

Han Kang, Premi Nobel del 2024, aconsegueix una narració poètica i pseudo científica, amb tints d'intriga. És un relat de gran força narrativa i imatges impactants, difícil d'encaixar-hi. Les pintures de l'artista Seo Inju, morta recentment, són el centre de la investigació. Tot apunta a un suïcidi, però la seva amiga íntima Cheonghee sap que és impossible. Comença a investigar i en breus capítols se succeeixen multitud de records esbossats, trobades inacabades, estranys personatges que van tenir una relació amb Inju, etc. Tot és difús i eteri. Les relacions, de vegades són fredes i distants i d'altres d'una sensualitat sinuosa. El lector percep allò viscut per mitjà d'imatges i referències matemàtiques o científiques al voltant de l'espai, l'origen del món, les estrelles, la velocitat de la llum…Potser l'autora vol donar un significat vital a aquestes digressions astrofísiques? Tampoc falten referències a l'art i bellesa de les pruneres florides, i al pintor Rothko. Han Kang aconsegueix un bell calidoscopi en què el lector s'haurà d'esforçar força a saltar entre situacions, pensaments i llocs fragmentats i a seguir una trama de fils, moltes vegades inconnexos o evasius, que ell mateix haurà d'interpretar o finalitzar.

M. Ángeles Nuñez