TOT ÉS POSSIBLE

L'escriptora nord-americana Elizabeth Strout (Maine, 1956) reuneix a Tot és possible una sèrie de narracions curtes ambientades en Amgash (Illinois) poble natal de la protagonista de la seva novel·la titulada El meu nom és Lucy Barton. Cadascuna d'elles es refereix a algú que, de manera més o menys proper, va pertànyer al món de Lucy en la seva infància i primera joventut, abans que es traslladés a Nova York i aconseguís fama com a novel·lista.
Aquesta obra completa certs aspectes de l'abans esmentada, en tant que analitza, des d'una perspectiva de realisme naturalista, personatges que van contribuir a formar la personalitat de la protagonista i van influir en la seva manera de pensar i actuar. Elizabeth Strout desplega una àmplia galeria de tipus humans, tots ells representants de diferents aspectes de la societat americana del Mig Oest, segons el seu nivell econòmic i cultural. Malalties, divorcis, adulteris i dificultats professionals, són, entre altres, els causants externs d'unes situacions anímiques que posen en relleu la soledat, la incomunicació, l'aïllament i el bloqueig afectiu que marquen unes vides tristes i mancades d'horitzons espirituals. El pes de foscos secrets familiars, la frustració produïda per esperances fallides i desitjos insatisfets i els sentiments de culpa suposen, en la majoria de les històries, un llast existencial que els protagonistes no aconsegueixen ni comprendre ni superar plenament, sinó que es limiten a acceptar per sobreviure. Les qualitats narratives de l'autora superen la difícil prova de convertir en matèria novel·lística un seguit de nimietats argumentals a què aconsegueix donar relleu significatiu en estar encarnades en homes i dones, insegurs però persistents en la seva afecció a la rutina a la qual han aconseguit habituar . El seu estil, directe sobri i poc selecte pel que fa al vocabulari i l'estètica literària, s'adapta sense fissures als trets que defineixen, en tots els casos, tant l'ambient en què transcorre l'acció com el clima que defineix la seva atmosfera emocional. No obstant això el domini de recursos tècnics i la capacitat d'involucrar el lector en el curs dels esdeveniments narrats no són suficients per compensar el buit de contingut que subjeu en aquestes pàgines. La pragmàtica acceptació de situacions el rebuig de les quals es justificaria per aparences socials però no per principis morals, dibuixa un horitzó molt limitat i fatalista pel que fa a la capacitat individual de distingir el bé del mal i obrar en conseqüència.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa