TRES DIES D'AGOST (INSPECTOR MASCARELL 7)

Tres dies d'agost és un nou episodi de la sèrie protagonitzada per l'ex inspector de policia de Barcelona Miquel Mascarell, enfrontat a l'estranya sol·licitud d'un desconegut que, després de raptar-li la seva dona, l'amenaça amb matar-la si no accedeix a les seves peticions. El que pretén és que aclareixi un assassinat ocorregut a la ciutat Comtal el 1938, quan l'inspector exercia el seu càrrec al servei de la República, cas que ell no va poder concloure per malaltia.
El veterà escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) repeteix el mateix esquema de les seves novel·les anteriors en les que Mascarell havia de resoldre en tres dies un complicat cas del qual depenia la seva vida o la dels seus cercles pròxims. En aquesta ocasió l'amenaça plana sobre l'atractiva jove amb la qual l'inspector, ja proper a la vellesa, acaba de refer la seva vida després de suportar les dures represàlies del nou règim, per la seva filiació republicana. L'acció se situa a l'agost de 1950, quan els captors de la seva dona li comuniquen que, per rescatar-la sana i estàlvia, haurà de trobar el veritable culpable de l'assassinat comès anys enrere que ha romàs sense ser identificat. La proposta consisteix en què, si no descobreix en el termini previst la identitat de l'assassí, mai tornarà a veure-la. Disposat a complir l'encàrrec, l'inspector reconstrueix els fets, interroga els escassos supervivents, amics i familiars de la víctima i revela una complicada trama d'odis i vells rancors que van precedir l'assassinat. En la seva lluita contra rellotge, Mascarell es troba amb el recel i temor de testimonis que es neguen a declarar i prefereixen oblidar un passat ja llunyà l'aclariment del qual no tornarà la vida al mort ni servirà per condemnar el culpable. Gràcies al valor i competència professional de l'inspector se superen les dificultats de l'ambient violent i enrarit que l'autor, a través del protagonista, atribueix a l'Espanya dels anys quaranta, submergida en la misèria i en negació de les llibertats i drets humans. L'autor acredita una vegada més el seu domini de la prosa i la seva sensibilitat per reflectir els trets psicològics dels personatges, encara que es perd en disquisicions d'índole política que fan perdre fluïdesa al relat. S'inclouen expressions blasfemes i referències partidistes sobre la guerra i postguerra civil espanyola.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa