TROBARÉ LA CLAU

Lars Kepler i Alex Ahndoril són els successius pseudònims del matrimoni suec Alexandra Coelho i Alexander Ahndoril, que inicien una sèrie d'intriga i misteri protagonitzada per la detectiu Julia Stark i el seu exmarit Sid.

La novel·la és de les conegudes de cambra tancada, encara que aquí és una mansió on uns personatges, tots familiars, s'han reunit. Són la tercera generació d'un imperi fuster suec.

Tot comença per una foto que apareix al mòbil de P.G. que és el que porta tota l'empresa. En aquesta foto es veu un home lligat de mans, mort i amb una bossa de plàstic cobrint-li el cap. Davant de la foto que P.G. no sap si l'ha fet ell i si és l'assassí, encara que no reconeix l'home, viatja a Estocolm per contractar els serveis professionals de la Júlia, que farà servir Sid, exmarit, policia i jueu. Aquesta parella es trasllada a la mansió.

La Júlia és un personatge peculiar: pateix un trastorn postraumàtic, té una cicatriu que li travessa la cara, i a conseqüència de la coixesa va sempre amb un bastó. No permet cap mena de contacte físic, excepte el de Sid, del qual segueix enamorada. És impulsiva, massa directa, i les conclusions són molt poc clares. El seu ex apareix com una figura anodina. El mort aviat se sabrà que és el més gran dels hereus. I aquí començarà una investigació per descobrir l'assassí, encara que el cos no ha aparegut, per part de la parella, sense comptar amb la policia, sinó únicament amb les troballes.

La novel·la està més basada en intuïcions que en unes dades que vagin portant a un terreny lògic. Els personatges que són força artificials, l'únic que tenen en comú és el materialisme egoista i la falta de moral. A la major part de la novel·la apareixen com a personatges alcoholitzats.

El final és molt artificiós i la novel·la està mitjanament escrita per a un públic que busqui només passar l'estona.

TROA