TSILI

Aharon Appelfeld , a la manera dels contacontes envoltats de absorts oients que no poden deixar d'escoltar, va relatant la commovedora i fatal història , de vegades tendra , de la jove Tzili, bolcant -hi part de la seva pròpia experiència .
A una infància de desafecció per part de la seva família que no veu en la nena més que un irremeiable nosa , li segueix una adolescència abandonada a la seva sort quan els seus pares i els seus germans decideixen fugir del seu poble després de la invasió de les tropes nazis al país . Jove jueva de tretze anys i sense cap experiència de la vida , aconseguirà sobreviure en raó de la casualitat , o de la ignorància del que l'envolta . L'ombra espessa de l'Holocaust es planarà sobre ella sense aconseguir atrapar-la. El fer-se passar per una filla de la prostituta Maria li durà menyspreu , però també la salvarà d'una delació segura en fer creure que no és jueva . En la seva innocència haurà de lluitar amb miserables , menyspreables i lascius "ja que l'home és adúlter per naturalesa" . Tzili aprèn a sobreviure davant l'adversitat sense més mestre que ella mateixa . En la seva ignorància aconsegueix fer els seus propis raonaments davant l'existència d'una vida encara sense recórrer.
Una història bellament explicada , però punyent . En l'ambient flota la sensació que l'home sempre serà una passió inútil i que són els propis jueus els causants de les seves pròpies desgràcies ; la mort serà eterna persecutora ; i cal oblidar els terrors viscuts , o almenys obligar a oblidar .
El lector queda atrapat des del principi de la novel•la per la bella manera de narrar de l'autor. La sensació de fatalitat no l’abandonarà en cap moment en haver de comprovar que els pocs actes de generositat queden suspesos una i altra vegada en l'aire .

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa