UN ALTAR PER LA MARE

Novel•la d'ambient rural que reflecteix l'impacte que la mort d'una mare i dona produeix en el seu marit i els seus fills, tots ells pagesos d'una regió remota del nord d'Itàlia.
L'obra, narrada en primera persona per un dels fills, recorda la seva vida de dona analfabeta, treballadora infatigable, estalviadora fins a extrems inimaginables i d'una sobrietat i enteresa com només pot donar-se en una vida solitària, aïllada i aliena a qualsevol noció d'oci o diversió. Tenir cura de la seva família i la seva terra era per a ella el seu deure i la seva satisfacció, sense plantejar-se altres alternatives. Tot just deixa herència, llevat d'algunes fotografies borroses, però el seu record roman inesborrable en els qui la van conèixer, especialment en l'home la vida del qual va salvar valentament en temps de guerra i ocupació per part de l'exèrcit enemic. L'acció constitueix un homenatge dedicat a algú que no tenia ni bellesa ni elegància ni cultura però que era essencialment bondadosa i digna i la petjada perdura en els seus descendents de manera inesborrable. Després de l'enterrament, el marit decideix erigir un monument en la seva memòria, allà on va ocultar l'estranger perseguit pels alemanys. A l'interior, treballa per instal•lar un petit altar que revesteix de coure amb les seves pròpies mans i que serà beneït pel rector del lloc com monument funerari. La trama, elaborada amb senzillesa formal, evoca un món agrest, dur, gairebé intemporal, excepte breus referències històriques i socials, però dotat d'una gran força expressiva en la seva nua bellesa. Després de la aspror exterior s'aprecia una gran riquesa de sentiments nobles i un esperit cristià la màxima expressió del qual s'aconsegueix quan el vidu accepta que l'altar que va construir per a la seva dona passi a ser per a Déu. La reforma litúrgica imposada pel concili Vaticà II va fer necessari posar a la parròquia local un altar cara al poble per al qual no hi havia diners i es va recórrer al de la mare, traslladat al temple. L'obra, gran quadre rural i excel•lent galeria de sentiments, transformats en matèria literària de primera qualitat, va obtenir el 1978 el premi Strega .F. Camon va néixer en un petit poble véneto el 1935, ha exercit professionalment el periodisme i compta amb nombrosos llibres publicats.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa