UN LLOC AL MÓN

Ahmed fuig amb el seu pare d'Alep cap a Lesbos en una llanxa. La seva mare i els seus germans han mort en un bombardeig. El pare desapareix en bolcar la llanxa, i Ahmes arriba a Brussel·les com a nen refugiat, sense família. Quan va a ser deportat, s'escapa i acaba refugiant-se al soterrani de casa d'en Max. Els dos tenen la mateixa edat, catorze anys.
El pare de Max ha estat destinat a Brussel·les des dels Estats Units per fer un informe per l'ONU durant un any. Max està molt disgustat i no s'adapta a la nova situació. Però la seva història canvia quan troba Ahmed, amagat al soterrani de casa seva. S'estableix una relació d'amistat fins al punt que Max, amb l'ajuda de dos companys de classe, aconsegueix una documentació falsa que permet Ahmed acudir al col·legi.
La narració de la història, molt ben conduïda, porta el lector a un final gairebé perfecte: Max i Ahmed escapen de la persecució policíaca després dels atemptats de París. Encara que són trobats, Ahmed aconsegueix reunir-se amb el seu pare, que no havia mort en el naufragi. Els dos junts, eviten ser deportats a Grècia i aconsegueixen un futur als Estats Units, molt a prop de la ciutat on viu Max.
La novel·la reflecteix la dura situació dels refugiats de guerra amb un estil correcte i realista, però sense caure en posicionaments polítics o racials. La història té bon ritme. El llibre resulta molt interessant i, encara que no està basat en fets reals, hi ha un fil conductor paral·lel que sustenta la novel·la: al mateix carrer, un nen alemany va amagar un company jueu de la persecució nazi.
Un llibre molt recomanable a partir dels 14 anys. Permet al lector adolescent submergir-se en el món dels refugiats de forma real i sense caure en posicionaments de cap tipus.

Isabel Rincón