UN TROS DE PAPER

L’autora és llicenciada en Dret, diplomada en Dret Local i ha estudiat a l’Escola de la Universitat de Columbia. Exerceix d’advocada en l’àmbit del dret públic i l’urbanisme.

Es tracta d’una novel·la intimista, com si fos la biografia d’una nena (l’Arlet) nascuda amb una malaltia rara, que només tenen 1 de cada 10.000 infants, que lluita per sobreviure, i passa els seus mesos de vida entre la UCI, la unitat de crítics, a casa seva, altra vegada a la UCI...
La novel·la commou, perquè l’escriu la mare de la nena, amb tota la realitat del que passa. És una reflexió sobre el propòsit de la vida, que és ser viscuda. Hi ha molta emoció, dins d’un món només conegut per les mares que tenen els seus fills ingressats en una Unitat de Cures Intensives neonatal. Mostra tota la tendresa de la mare, com es dirigeix a la filla com si la pogués entendre, com actua amb els seus fills petits, perquè no passin cap trauma.
Ens mostra la història de les altres mares que estan en les mateixes condicions, com s’ajuden mútuament, com les seves converses els serveixen per apaivagar el dolor que senten pel patiment que comprèn el no saber si els infants tiraran endavant.
Es troba a faltar alguna referència seriosa a la transcendència de la vida; la única és més aviat negativa: diu “si jo fos creient...”, amb una mena de substitut sentimental: final de la història, diu que la nena no marxa sola, ja que li escriu un tros de paper que posa dins del seu puny, que diu: “T’estimem. No ho oblidis. Espera’m allà on siguis. Mama”.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa