UNA CARTA

Al senyor Gat, que està sempre sol i amargat, sense amics, li arriba de manera misteriosa una carta. Aquesta carta se li havia perdut al carter i ha estat gràcies al vent i al destí que ha arribat a casa seva. En aquesta posa simplement «t'estimo». Emocionat per aquestes paraules i perquè hi hagi algú que l’estimi, el senyor Gat surt a descobrir qui li ha pogut enviar això.
A tot aquell que es troba al seu camí i que té algun problema, l'ajuda esperant rebre una resposta. Tot i això, aquests veïns estan tan sorpresos per la seva sobtada amabilitat que no diuen res i, al final, el senyor Gat se’n va decebut, fins que, en arribar a casa, descobreix una sorpresa.
Tot i els seus prejudicis, el nostre protagonista s'adona que la companyia i l'amistat són molt millor que estar sols.
Unes boniques paraules, per molt senzilles que siguin, poden fer molt bé, especialment a algú que estigui trist o ho estigui passant malament. En aquest conte arriben de manera que es podria considerar fins i tot mística, però és tan senzill com fixar-se en els altres i adonar-se del que necessiten.
És un conte bonic, amb il·lustracions grans i acolorides i molt recomanat per llegir-se.

María Gómez