UNA LLARGA ADOLESCÈNCIA

Memòries de Rosa Regàs (Barcelona, 1933) referides a la seva etapa juvenil, que s'inicia amb el final de la seva etapa col·legial als disset anys, i es tanca amb el naixement del segon dels seus cinc fills.
L'obra rememora moments claus del procés del seu pas des de la infància fins a la vida adulta. No s'atura tant en descriure fets i circumstàncies com en l'efecte que aquests factors externs van causar en la seva manera de ser i pensar. El seu matrimoni, abans de complir vint anys, és l'element més decisiu d'una trajectòria cap a la maduresa interior que culmina amb la decisió d'accedir a la universitat, desig que, abans de casar-se, el seu avi i tutor no li havia permès fer realitat. El to de la narració no és tan àcid com el que ha caracteritzat altres cròniques autobiogràfiques de l'autora, encara que en el seu contingut subjau el mateix ressentiment nascut d'estar allunyada dels seus pares per motius polítics. L'Església Catòlica i el règim de govern vigent a Espanya en aquells temps, reben freqüents crítiques i termes de rebuig per la seva banda, expressats de manera menys agressiva però sense que el pas del temps modifiqui aquesta actitud de fons. Al llarg dels anys mostra continu descontent amb molts aspectes de l'entorn burgès en què viu i accepta amb dificultat el patiment derivat d'una greu malaltia del seu fill gran. El seu testimoni personal transmet escassa alegria, tot i que aquesta llarga adolescència descrita tingui lloc en una situació material bastant confortable. L'estil senzill, i col·loquial, en primera persona, no impedeix que la seva lectura produeixi cert efecte de distanciament, per la llunyania temporal de l'època esmentada i sobre per la seva forma expressiva, poc cordial.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa