UNA NENA CATALANA ALS CAMPS NAZIS

La Mercè Sanz neix a Lleida el 1933. Als sis anys, amb l’avanç de les tropes franquistes ha de fugir a França, amb el seu germà Herminio, una mica més gran que ella: un llarg calvari per diversos camps de concentració de la França i de l’Alemanya nazis. Tots dos seran objecte d’experiments mèdics fins que al final de la Guerra Mundial podran tornar a Catalunya. A la postguerra, en tornar a Catalunya els familiars els desposseiran de tota documentació per poder cobrar les indemnitzacions que els corresponien. Des d’aleshores fa d’infermera a l’Hospital de Sant Pau, a la Fundació Puigvert i, més tard, creant i animant el Banc de Sang ambulant pels diferents pobles. Actualment, ja jubilada, viu al barri de Montbau.
Agradable lectura -tot i la duresa dels esdeveniments- de la biografia plena de records d'una infantesa molt difícil. Diu ella mateixa que va viure els 4 anys que va durar la guerra mundial amb el desig de morir perquè això representava la llibertat. Hi ha referències a la Primera Comunió, a la catequesi que imparteix durant un temps, i tot l’escrit traspua honestedat de vida i fins i tot cert optimisme. Tot plegat sense aprofundir-hi massa però amb una senzillesa que fa interessant el relat.
Aquest text resulta il·lustratiu: «Us demano que m’acompanyeu en el meu itinerari. Encara em fa por de tornar a entrar, tota sola, en aquells trens atapeïts, en aquells barracons infectes. ... amb aquelles persones, vestides de blanc, però amb un cor ben negre, que només volien fer-me mal; .... amb aquells familiars que m’haurien d’haver acollit —tant que ho necessitava!—, i en qui només vaig trobar egoisme i gasiveria.(...) Crec que és important que se sàpiga que els nens s’ho van passar molt malament»

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa