UNA PROMESA A LA FI DEL MÓN

Sarah Lark continua la trilogia El núvol blanc amb la seva nova novel·la Una promesa a la fi del món. La història comença el 1944 a un camp de refugiats a Pèrsia on es troben dues germanes poloneses, Helen i Luznya, en circumstàncies penoses. Un dia Helen s'assabenta que volen enviar joves a Nova Zelanda però com per edat només pot fer-ho la seva germana, acaba suplantant-la i fa ella el viatge en un llarg trajecte que recorre Rússia i l'Iran. Al vaixell, a condició de ser encoberta, es deixa forçar sexualment per un home faldiller i queda embarassada d'un fill no desitjat. Encara que intenta avortar, al final decideix seguir endavant amb l'embaràs. En arribar al nou país s'adapta aviat als nous costums; els maoris han evolucionat bastant tot i que han abandonant algunes de les seves creences ancestrals. Helen deu sobretot superar el seu remordiment pel que ha fet a la seva germana i la por al naixement del seu fill. Allà coneix James Mackenzie que acaba de tornar d'Alemanya on ha col·laborat amb les forces britàniques i l'acull a la granja familiar. Helen s'enamora de James però res serà fàcil per a ella i necessitarà l'ajuda d'una amiga a qui confiar les seves angoixes i poder recomençar una nova vida amb serenitat.
L'autora canvia d'alguna manera els seus registres tècnics i abandona les prolixes descripcions d'ambients i paisatges que apareixen a la majoria de les seves novel·les per centrar-se més en narrar una història plena de successos dramàtics així com intentar definir millor els seus personatges, encara que aquests segueixen resultant bastant convencionals. Amb prosa i llenguatge senzills i sense massa profunditat, Lark presenta una trama bastant similar a la d'obres anteriors en què els amors furtius estan presents en algunes de les seves pàgines i on el sentimentalisme és el recurs dominant.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa