UNA SORTIDA HONORABLE

Com és habitual, Éric Vuillard ofereix al lector, més que una novel·la, una sèrie d'estampes, com a escenes cinematogràfiques. En aquest cas, de fons la Guerra d'Indoxina i la fi del somni colonialista de França. No hi ha un protagonista, sinó un conjunt de personatges històrics als quals dóna veu per denunciar l'explotació del país i la pèssima situació dels treballadors a les colònies. El to és de denúncia, ja que posa de manifest la hipocresia d'Occident i com un capitalisme exacerbat fa i desfà al seu gust fronteres, valors i vides. El més interessant és que a la prosa també es contrasta de manera destacada l'interès d'Occident -els bancs francesos i la diplomàcia americana- amb la humilitat d'un poble subjugat. La sortida honrosa és, doncs, una solució maniquea, en què guanyen només uns quants.

TROA