UNA TEMPESTA

Una escriptora barcelonina acaba de conèixer un noi que insisteix desmesuradament a guanyar-se la seva amistat. Quan ella es dirigeix a fer una xerrada en un poble del Pirineu català, ell l'acompanya. Un cop allà, se separen i cadascú segueix amb les seves activitats i, sobretot, amb les seves elucubracions mentals, enmig d'una tempesta que provoca pocs accidents.
Autora de novel·les i relats, Imma Monsó (Lleida, 1959) reflecteix en aquesta obra una atmosfera intrigant que és l'entorn per traçar la complexa relació entre l'escriptor i els lectors, primer a través de la seva manera de creació -en "estat de somnambulisme" que els altres no arriben a comprendre-, i després, en un col·loqui sobre la seva última obra, que la protagonista allarga intencionadament, per arribar a parlar amb els assistents sobre la por: la por de fer mal als altres i a un mateix, la por de no ser estimats o de ser-ho massa... Escrita amb estil àgil i molts tocs d'enginy, la novel·la és amena, però perd ritme en allargar el desenvolupament de la trama en alguns detalls que reiteren idees i aporten poc.

TROA