UNA VIDA MILLOR

Anna Gavalda (París, 1970) ofereix en els dos relats breus que componen l'obra, les històries que protagonitzen respectivament Mathilde i Yann, joves de vint anys, residents a París i ocupats en feines poc satisfactoris i mal remunerats. Mathilde un dia s'oblida en un cafè la seva bossa a l'interior de la qual guarda una quantitat de diners bastant elevada i que a més no és seva. Quan per fi l'home que l'ha trobat i guardat estableix contacte amb ella per tornar-li, aquest fet suposarà importants canvis en la seva vida. Yann, al seu torn, després de passar una llarga vetllada a casa d'un veí a qui ha ajudat a pujar un moble fins a casa, decidirà trencar amb la seva ‘nòvia’, deixar la seva feina i establir-se en un ambient rural.
L'autora reflecteix amb irònic verisme la vida dels protagonistes, amb les seves frustracions laborals i les seves mancances afectives. En plena crisi econòmica, porten una existència instal·lada a la provisionalitat, que està molt per sota de les expectatives que la seva educació els va permetre en principi albergar. Mancats de vincles familiars, romanen en un estat de constant irritació, derivat de la manca de solidesa de les seves relacions amb el món exterior i el pes d'anteriors experiències ingrates amb parelles inadequades, en el cas de Mathilde i en el de Yann pel fet de conviure amb algú que, en el fons, li menysprea pels seus orígens socials i la modèstia de la seva ocupació. L'obra té un fons de romàntica esperança sobre les possibilitats d'una millora de vida, no tant econòmica sinó de satisfacció personal. Yann, en entrar en contacte amb l'esbojarrat i alegre llar del veí, amb la seva dona, de la qual s'enamora platònicament i les seves dues filles decideix trencar amb la seva situació present i tornar a ser ell mateix tot i que això no signifiqui molt. La història de Mathilde, més amarga i narrada amb un estil esquerp i ple de paraules vulgars, resulta menys convincent pel que fa a la millora de la vida que s'albira després del desenllaç, que sembla conduir, més aviat, a la repetició de passats errors . Escrites a força de frases breus i estructurades en capítols molt curts, aquestes narracions transmeten, sense intenció crítica, la crisi de valors d'una societat frustrada i sense il·lusions on cadascú es tanca en el seu món i amb prou feines s'interessa pel aliè. Trobar alguna excepció a aquest estat de coses, és la il·lusió juvenil que tots dos protagonistes conserven.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa