Una Vida
Guy De Maupassant
Henri René Albert Guy de Maupassant (Dieppe, 1850 - París, 1893) és considerat representant de l'escola naturalista i va ser cèlebre principalment pels seus contes. La seva obra va tenir gran influència en escriptors posteriors com Tolstoi, Txèkhov o Pardo Bazán. El 1883 va escriure Una vida, la seva primera novel·la, en què ja es reflecteix la seva visió pessimista de la condi...
Henri René Albert Guy de Maupassant (Dieppe, 1850 - París, 1893) és considerat representant de l'escola naturalista i va ser cèlebre principalment pels seus contes. La seva obra va tenir gran influència en escriptors posteriors com Tolstoi, Txèkhov o Pardo Bazán. El 1883 va escriure Una vida, la seva primera novel·la, en què ja es reflecteix la seva visió pessimista de la condició humana seguint les premisses del naturalisme basat a reproduir la realitat amb una objectivitat descarnada, superant així el Romanticisme de l'època anterior.
El 2 de maig de 1819 Jeanne, filla única del baró Simon-Jacques Le Perthuis des Vauds, acaba de finalitzar els seus estudis a l'internat del convent del Sagrat Cor on ha estat enclaustrada durant cinc llargs anys; però per fi és lliure i es disposa a gaudir de la vida que té al davant, començant pel viatge a casa seva a Los Álamos al costat del mar al nord de França. Els seus somnis i il·lusions li fan pensar en un futur idíl·lic ple de felicitat que els seus propis pares promouen amb la seva bondat natural i la seva vida simple i panteista que, malauradament, no prepara Jeanne per a una realitat que es presentarà inexorable quan entri a formar part de la seva vida el jove i ben plantat vescomte Lamare. La inexperiència de Jeanne sobre l'amor i la simplicitat de les seves idees pel que fa a les relacions maritals serà el primer escull que haurà d'aprendre a esquivar abans d'entrar en un tedi interminable d'una vida monòtona sense espai per al romanticisme ni per a la confiança en la condició humana.
Maupassant aconsegueix mantenir una tensió argumental de gran intensitat a la primera part de la novel·la que transcorre en tot just uns mesos, per fer un salt a la segona part a un espai temporal més prolongat que abasta tota la vida adulta de la protagonista. I tot amb una senzillesa i una bellesa narrativa que, sense necessitat d'utilitzar discursos melodramàtics, aconsegueix transmetre la desil·lusió i la desconfiança al cor humà sense tancar del tot la porta a l'esperança.
L'autor bolca a la novel·la la seva pròpia experiència vital i una certa desafecció amb l'Església Catòlica que convé contextualitzar.
Encarnita Herraiz
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
