VOLAR EN CERCLES

Memòries del novel·lista John Le Carré (n.1931) pseudònim de David John M. Cornwell (Poole, Regne Unit, 1931) estudiant a Oxford i Berna, membre del Servei d'Intel·ligència britànic (MI5) i una de les figures més representatives del gènere d'espies, algunes de les seves obres han estat portades a les pantalles de cinema i TV.
El relat, redactat "des del meu escriptori" com afirma l'autor, es desplega en cercles que, com el vol de les àguiles, giren al voltant del passat d'un Le Carré que als seus 84 anys conserva la frescor de la joventut sumada a l'assossec irònic aconseguit en la maduresa. La flegma britànica presideix el relat dels episodis en els quals figurava, bé com a testimoni més o menys qualificat, o com a protagonista de l'acció, narrada amb un estil sobri i elegant que s'ajusta a les circumstàncies i l'ambient de l'època en la que es van desenvolupar els fets. No segueix l'autor un ordre cronològic, sinó que es trasllada des de les seves inicials funcions d'espia, ocultes sota capa diplomàtica en els anys de la Guerra Freda, fins l'assoliment de l'èxit dins el món editorial, primer i cinematogràfic després seguint una trajectòria irregular com la de les aus al volar. La seva novel·la L'espia que va sorgir del fred portada al cinema amb Richard Burton com a protagonista el 1965 li obre les portes de la fama en l'àmbit de la literatura i en els mitjans privilegiats de Hollywood. Nous títols, com El Topo, La Casa Rússia, La gent de Smiley, La Noia del Tambor, el converteixen en una celebritat la presència del qual disputen els més selectes mitjans de la política, la premsa, l'art i la cultura a escala internacional. Convidat per Presidents i Primers ministres (Francesco Cossiga, Margaret Thatcher) rebut en plena crisi palestina per Yasser Arafat, amb amics jueus caçadors de nazis i enviat especial en greus conflictes armats a Àfrica i Àsia, utilitza les seves experiències com a tema de les seves novel·les. Es refereix amb igual naturalitat i senzillesa als seus èxits i fracassos, moments afortunats i tristos, a persones amables i antipàtiques. Amics i enemics, rivals i envejosos als quals considera com la cara i creu d'una vida que afronta, unes vegades amb britànic sentit de l'humor i altres amb ironia punyent matisada d'escepticisme. Es mostra agraït cap a les persones que li van guardar afecte i fidelitat i no jutja amb amargor als que li van fer mal o no van compartir alguns dels seus punts de vista en el món de la literatura i el cinema o en àmbits controvertits d'índole social o política.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa