L'ÀNGEL DE MUNIC

Fabiano Massimi (Mòdena 1977), filòsof, editor i traductor, ha escrit una novel·la a cavall entre la història, la ficció i el relat policíac, que es desenvolupa des el dissabte, 19 de setembre de 1931 a divendres 25 de setembre del mateix any i que està dividida seguint els dies entre una i altra data. El tema és l'aclariment d'un succés històric: la mort (suïcidi? - homicidi?) d'Àngela Maria (Geli) Raubal, neboda d'Adolf Hitler, que vivia al mateix apartament que el polític i de la qual estava encapritxat. L'acció transcorre setmanes abans que Hitler plantegés al President de la República ocupar el càrrec de Canceller.
Per la novel·la desfilen la totalitat dels membres més influents del Partit Nazi, inclòs el mateix Hitler, que es relacionaven freqüentment amb Geli. Els veritables protagonistes són els dos inspectors de la policia criminal als quals se'ls encarrega la investigació del suïcidi, principalment Sauer, el cap. Des de l'inici del cas, hi ha una insistència per part de les autoritats en què el procediment es tanqui com més aviat, el mateix dia, donant per descomptat que ha estat un suïcidi i buscant únicament una solució de compromís que ajudi a determinar la causa de per què una noia jove, ben situada, que té tot el que li pot agradar i desitjar, ha buscat la mort. La investigació segueix els passos habituals de qualsevol cas policial: interrogatoris a coneguts i amics, rebuscar entre els llocs que freqüentava, estudiar els seus hàbits i gustos, etc. i, encara que sembla que tot són facilitats i que estan molt ben disposats, inclòs el mateix Hitler, en la investigació realment abunden les traves i les dades que aporten els interrogatoris d'uns i altres, aparentment verídics, es van contradient i aviat es descobreix que , realment, no es volen aclarir els fets, que cada vegada són més foscos. Els policies van avançant i arriben a unes conclusions que cap dels interessats acceptaria i, encara que la investigació sembla conclosa, ningú vol admetre-ho.

L'estudi dels personatges històrics és bo, convincent i sustentat en una nombrosa bibliografia que l'autor inclou, juntament amb una nota històrica que li dóna més valor a la novel·la. Es van descobrint les faltes, els vicis i les debilitats d'uns i d'altres i sobretot es dóna una imatge de Hitler com un personatge malalt i pervertit. La situació en què queden "els camises marrons" és de persones prepotents, violentes i sanguinàries i sense cap principi moral. La novel·la intenta anar més lluny dels mers fets i plantejar-se el problema de la veritat. Ningú és sincer, tots ocultem una cosa vergonyosa i en el fons és el cinisme l'actitud predominant, perquè la veritat no pot aparèixer.
El relat és culte i, tot i el nombre de pàgines, amè i de lectura interessant. Troa.

TROA