LA MALCONTENTA

Un matí d’hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l’execució de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d’una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d’un company, Antònia -coneguda com la "Malcontenta"- es proposa una revenja que és també l’afirmació de la seva llibertat en un entorn d’homes salvatges.

Descriu bé i amb força els sentiments dels protagonistes: Ella, pobre, ve de la decepció i misèria. Menyspreada pel pare i germà, s’aboca al amor del bandoler, per fugir de l’opressió de casa seva. És forta. Vol ser una dona lliure. Ell és dur, violent. Mata per odi i per ràbia. No mostra mai penediment, ni quan assassina un infant malalt i la seva mare, etc. Ella no aprova la crueltat d’ell, però mostra una actitud passiva i no deixa d’estimar-lo.

L’autor explica que aquesta novel·la te un tarannà de "Tarantino". Comparteix molts referents amb aquest cinema de violència. Encara que afirma que el contingut de la narració és una història d’amor, la violència i crueltat dels personatges, són el fil conductor de tota la trama. També de molts personatges secundaris: enveges, odis, supersticions, etc. D’amor n'hi ha ben poc. Llenguatge groller. Alguna blasfèmia. Per molts lectors pot resultar desagradable. Ressalta el més degradat i miserable del bandoler. Requereix criteri.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa