LA TRIOMFANT

Relat de fons autobiogràfic on Teresa Cremisi (n. Alexandria, Egipte, 1945) ofereix una versió novel·lada de la seva vida, des del seu naixement fins a 2015 en cessar en el treball que havia desenvolupat fins aleshores. Després d'una plàcida infància al seu país natal, la crisi del Canal de Suez, el 1956, força els seus pares a emigrar a Milà, on estudia en un col·legi de monges catòliques i després es llicencia en Llengües i Literatures Estrangeres a la Universitat Bocconi. La seva trajectòria professional s'inicia el 1963 a l'Editorial Garzanti, on arriba a assolir llocs directius. El 1989 va ser requerida a París per l'Editorial Gallimard i després va passar a ostentar alts càrrecs en Edicions Flammarion, fins a 2015.
L'obra, escrita en primera persona, està concebuda de manera que és difícil per al lector delimitar-hi els elements autobiogràfics dels ficticis. L'únic evident és que el naixement de la protagonista se situa uns anys abans dels de l'autora, però la resta dels episodis ressenyats romanen en un punt imprecís entre la realitat i la imaginació. El que importa a Teresa Cremisi és sobretot, transmetre la petjada que els seus primers anys a l'Orient Mitjà han deixat en ella, la seva adaptació a l'ambient de Milà on la seva família, arruïnada en deixar els negocis a Egipte, va haver de patir un dur procés d'adaptació . Es refereix també a la seva triomfant carrera professional, iniciada com lexicògrafa per a un diccionari i finalitzada al cim del món de l'edició. Records, enyorances, temors i decisions difícils sentiments de pèrdua d'identitat i d'estranyament en canviar de país i d'idioma, petites alegries, impressions i emocions conformen els traços d'un autoretrat espiritual on els llibres i les lectures ocupen un lloc preferent. L'ocupació permanent de l'estil indirecte facilita el to íntim de les imatges contingudes en aquest àlbum de retallades que, si no tots són reals, no resulten estranys o aliens a la realitat. L'obra, escrita amb un estil elegant i amable, fon literatura i vida sense incórrer en excessos d'erudició, amb la senzillesa de qui està acostumat a fer això de manera habitual. Allunyada de l'àmbit editorial, manté els seus hàbits de lectura i roman sis mesos a l'any en un poble costaner de l'Adriàtic on gaudeix d'una pau semblant a la dels seus primers anys a Egipte. Encara que als vuit anys va demanar als seus pares el baptisme catòlic, arribada a l'edat adulta el sentit religiós li resulta una cosa totalment aliena, igual que passava amb els pares.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa