QUAN LA MÚSICA HO ÉS TOT

Murakami és un escriptor japonès estrany, amb obres de tall kafkià i imaginatiu. En les seves novel·les apareix sempre una cosa insòlita i imaginativa que penetra en la vida quotidiana i dóna un canvi o decideix la narració. Potser és això el que li ha congraciat amb nombrosos lectors que, tant a Àsia com a Occident, esperen ansiosos l'arribada de les seves obres. A això s'afegeix el prestigi que té: ha cultivat també un aire misteriós sobre si mateix, no concedeix entrevistes i estima la senzillesa. És un autor fora dels cercles literaris.
Però, tot i que passa per ser un desconegut, hi ha dues coses que se saben d'ell i a les que sempre que pot fa referència: el seu amor per l'esport i el seu amor per la música. Fruit d'aquest últim és aquesta obra en la qual l'autor japonès manté amb el seu amic, el director Seiji Ozawa, un llarg i divertit diàleg sobre la música. Es tracta d'una conversa especialment formativa perquè, al llarg de la mateixa, Murakami, que no ha rebut educació musical, posa de manifest les seves fílies i fòbies i, sobretot, que per estimar el musical no es necessita més que escolta atenta, una cosa semblant a aquesta actitud zen que el novel·lista porta a gala.
Les converses, que s'inicien a partir de consideracions compartides sobre algunes obres (Concert per a piano i orquestra número 1 de Brahms, una mica de Beethoven o de Mahler, per exemple), van més enllà d'aquestes composicions. Si Murakami adopta el paper d'alumne, sens dubte és Ozawa, que ha dirigit l'Orquestra Simfònica de Chicago, el mestre. Juntament amb les sensacions que els sons deparen en l'ànima de cada un, en aquestes llargues trobades és Ozawa qui més parla i transmet la seva experiència, així com els coneixements tècnics necessaris, a Murakami.
L'escriptor japonès, sigui com sigui, es considera un aficionat. I ho confessa, sense cap tipus de pudor. Per a ell, escoltar música és un exercici personal d'acostament a l'art i com tota forma d'art la música hi és per fer feliç a qui l'escolta. Al costat de les composicions famoses, la vida del compositor i del director i les dificultats a l'hora de dirigir l'orquestra, Murakami també s’adona dels paral·lelismes que hi ha entre qui es dedica a la música i qui escriu, ja que, en molts casos, emocionen el públic gràcies a la tasca callada que fan en el moment de la creació.
Hi ha diverses persones a les que pot interessar el llibre. D'una banda, als seguidors incondicionals de Murakami. De l'altra, als que estimen tant la literatura com la música, ja que gaudiran d'aquest assaig el doble. I, finalment, pot ser una lectura molt formativa per als que volen aprendre de música. És aconsellable escoltar abans d'introduir-se en les seves pàgines les composicions a les quals fan referència, així com fer-ho després, coneixent els detalls que revela Ozawa i les sensacions que l'escolta ha deparat al sensible escriptor japonès.

TROA