RICCARDINO

Camilleri (1925-2019) va començar a escriure aquesta novel·la el 2004, però no la va acabar fins al 2016, i es va publicar després de la seva mort el 2020. La seva idea és que fos l'última novel·la en què aparegués el comissari Montalbano, però al no ser publicada el personatge va seguir protagonitzant altres episodis. Potser aquest recorregut fa que la novel·la sigui menys rodona que les anteriors de la sèrie.
Riccardino, que és director de banc, és assassinat a sang freda davant dels seus amics quan estan esperant molt d'hora un altre component del grup per al seu passeig habitual. L'assassí, un motorista irreconeixible, es para davant del grup i li dispara a boca de canó, fugint immediatament. Riccardino mor a l'acte.
Encara que al principi pot semblar que l'assassinat d'encàrrec té un mòbil de venjança pura, segons s'avança a la novel·la va apareixent una trama de corrupció i d'ambicions personals que Montalbano va descobrint a través de les entrevistes als amics del mort i de les seves dones i una denúncia casual d'una quiromant, que està molt ben descrita. Som a Sicília i en una novel·la policíaca, així que tots amaguen alguna cosa que amb paciència es va desembullant amb l'astúcia i la intuïció de Montalbano.
Els personatges són els habituals: Livia, encara que aquí és menys present i el personal de la comissaria: el cap superior al qual l'inspector està sempre torejant i prenent-li el pèl, els inspectors Fazio i Augello i Catarella amb el seu italià peculiar i la seva intel·ligència reduïda que dóna una nota de color a tot el relat. No podien faltar ni Enzo i la seva trattoria ni les passejades després de dinar i el cranc habitual que l'ajuden a dilucidar el cas. Un element discordant és l'espai que es dedica a parlar de l’èxit de les seves novel·les i de la sèrie televisiva que l’ha fet popular i de la ficció entre el Montalbano real i el Montalbano escriptor.
El seu jocós anticlericalisme corre al llarg de tota la novel·la, fent judicis sobre el clergat que mostren desconeixement i mala voluntat i no són decisius per al desenvolupament del tema. Per desgràcia enterboleixen lleugerament la novel·la.

TROA