AHIR

Agota Kristof (Csikvánd, Hongria, 1935 - Neuchâtel, Suïssa, 2011) exiliada a Suïssa des de 1956, va passar cinc anys treballant en una fàbrica de rellotges, com el protagonista d'aquesta novel·la, Jonàs. El 1986 va escriure la seva primera novel·la en francès; Ahir és de 1995.
La novel·la manté al llarg de les seves pàgines un to ombrívol, fins en els moments en què el protagonista gaudeix d'una certa alegria. L'origen està en una infància traumàtica que li va a perseguir tota la vida. Només en l'última pàgina del llibre es descobreix una vida nova i és com un raig de llum esperançat en una nit fosca i tempestuosa.
Jonàs és el fill d'una prostituta d'un petit poble, que viu en la misèria i que ha de suportar l'activitat de la seva mare a casa i al seu costat. Va a l'escola i allà pateix, humiliat constantment per tots; només té una amiga Line de la qual està enamorat.
Decideix fugir del poble, de molt mala manera i acaba en un altre país on és acollit. Quan arriba a la majoria d'edat i surt de l'orfenat troba una feina en una fàbrica de rellotges. Viu solitari i només es relaciona amb altres compatriotes, però sense arribar a intimar, encara que té una amiga no acaba de comprometre-s'hi. Cansat de la monotonia del seu treball i vivint sempre pensant en la nena de la qual va estar enamorat de petit, té moments de depressió, d'imaginació desbordada, d'al·lucinacions, que acaben de diluir-se. Està escrita amb força i és fàcil captar la personalitat i l'angoixa de Jonàs.
Tot canvia quan el seu amor d'infància apareix en el mateix país i treballant en la mateixa fàbrica. Amb la seva aparició, Jonàs que ara ha canviat de nom, voldria que les coses tornessin a ser el que van ser quan eren nens, però les coses seran d'una altra manera.
La novel·la està plena de força i bellesa narrativa, tot i que té un rerefons amarg que fa dura la seva lectura. L'actitud de la noia i el noi són una bona expressió de la força que pot tenir un sentimentalisme que porta a aberracions i un cap ben format que dirigeix ??la vida i sap donar sortida a uns sentiments egoistes.

TROA