AMB ELS PITS A L'AIRE

Núria Esponellà és escriptora i professora. Ha publicat poemaris, narracions i novel·les com Gran cafè, El mateix bell amor (Premi ciutat de Badalona 2000), La travessia (IV Premi Columna 2005) Rere els murs (Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009) i Ànima de tramuntana, amb el que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana el 2020. Amb obra traduïda al castellà, el noruec i l’italià, ha col·laborat amb la Vanguardia, El Punt Avui, Catalunya Ràdio i RAC1.

Un diagnòstic de càncer de mama sacseja la vida de la Núria, però no l’enfonsa: l’obliga a mirar endins, a escoltar el cos, a reconciliar-se amb el pas del temps, amb la feminitat viscuda i amb la natura que la sosté. Sense sentimentalismes però amb una lucidesa tendra i combativa, l’autora ens convida a recórrer amb ella un camí de dolor, de bellesa i de resistència vital.

Aquesta obra és un relat íntim i sincer en què l’autora explica la seva història personal i com aprèn a prendre’s la malaltia en calma. Es posa per complet a les mans dels metges, a la vegada segueix un munt de pràctiques pseudocientífiques i espirituals. El que ella anomena feina activa de curació.
És molt més que el testimoni d’un procés de malaltia: és una celebració honesta de la vida, del coratge de despullar-se, d’acceptar-se i de reconnectar amb el que és essencial. Val a dir que ho fa amb una escriptura propera, neta i inspiradora. Posa paraules a les emocions més íntimes i ens parla del cos malalt, però també del cos que estima, que cura i que reneix.
Un llibre que emociona i que reconforta i que pot interessar a totes aquelles persones que busquen respostes més enllà de la ciència.

M. Àngels Pagès