LA FILLA DE LA NEU

La protagonista, la Joana, filla d’un pastor de Ribes de Freser, treballa de cambrera a l’hostatgeria de Núria, i s’atreveix a fer una cosa força inusual als anys 20: es converteix en monitora d’esquí. En aquella època esquiaven poques dones i solament de famílies benestants. La Joana s’enamora de l’Enric, un jove de Barcelona, enginyer tècnic, que encara un difícil repte: construir el tren de Núria. Va ser tota una odissea; aquest ferrocarril, va ser l’obra d’enginyeria amb més metres d’altitud de tota la Península Ibérica. La perforació per obtenir els túnels, l’obrí camins per pujar els materials, el treballar els mesos de neu i glaçades, etc. I es va fer només en tres anys, del 1928 al 1931.Sense gaires diners i amb molt pic i pala.
L’Enric, és un personatge molt sofert, bon treballador, honrat, i que es feia respectar i estimar per tothom. Es casen molt enamorats i segueixen treballant. Uns anys després, durant la Segona Guerra Mundial, la Joana torna a la vall de Núria per ajudar dues dones i dos nens jueus que han de travessar la muntanya per salvar la vida. Viu un moment molt dolorós: la violació per part d’un gendarme. No ho diu a ningú. Tampoc quan torna a casa seva amb el seu marit: està malalt i pensa que no ho podria suportar. Ella, per alliberar-se del trauma, crema tota la roba que portava, convençuda que així matava aquell dimoni que la turmentava, i es planteja l’opció a seguir: venjança ó amor. Decideix la segona.
El tercer personatge es el narrador, el net dels protagonistes. Aquests, ja grans, contestant a l’entrevista. Sap transportar el lector cap al present de forma continua. El narrador, s’ho mira tot des de la distància i amb una certa ironia. Ell, ha tingut una curta relació amb una noia, molt passional. Contrasten molt les seves vivències -sap d’enamorament, però no d’amor-, amb la història dels seus avis: la vida difícil, però feliç d’enamorats. Li resulta propera aquesta història, però també desconcertant. Fa que s’encari amb ell mateix. Posa en evidència la falta de valors sòlids i les conseqüències que comporta.
L’autora destaca dels protagonistes l’actitud de com afrontar els problemes. A la segona part del llibre, la Joana aprèn a orientar les emocions i madura per saber acceptar la realitat i perdonar. Ben escrita. Per l’autora els símbols són molt importants. A una dona d‘aigua, descriu l’aigua com a força emotiva. En aquesta ha escollit un personatge de foc, la Joana, i la neu, perquè la neu també crema, ha contestat en una entrevista. Té valors. Referències a la Mare de Déu, de persona poc practicant, però amb un fons de fe i agraïment.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa