AQUEST COR QUE ET PERTANY

La novel·la descriu una història d’amor, elegant, tendra i inusual entre dues persones del tot diferents: Hannes, el que ha sigut un nen consentit de casa bona, un somiador feble i amb dificultats per tirar endavant a la vida i que vol saber qui és en realitat, i Hanne, que és venedora de fruita en un mercat. Una noia forta i valenta que amb la seva manera de ser l’ajuda i aconsegueix fer-lo creure en ell mateix i que lluiti per obrir-se camí a la vida .
L’autor, seguint l’estructura d’un conte, posa l’èmfasi narratiu en l’equilibri de forces entre els dos amants, que, acompanyats per uns personatges secundaris magnífics, uns bergants, altres bondadosos, etc., aconsegueixen superar plegats els reptes del seu amor. Cada cop s’assemblen més, perquè tots dos donen i reben.
Les línies de fons l’autor es mostren en tota la narració: a) defensa la gent humil; b) fiscalitza amb força les injustícies socials. Detalla extensament l’actitud del germà gran. Per a ell la fàbrica només és un mitjà per aconseguir diners. Els treballadors li comporten obligacions desagradables. El presenta radicalment egoista i molt dur de cor.
Concebuda originalment com un guió cinematogràfic, l’autor aconsegueix una història real, àgil i dinàmica que capta el lector. El bé triomfa per damunt del mal. Les febleses d’alguns dels protagonistes reflecteixen penediment i sentit de culpa.
Hi ha una referència errònia i una expressió poc afortunada de l’Hanne "quan era petita ja no podia suportar el que diu la Bíblia, que el treball és una maledicció. “Jo al paradís, m’hi hauria mort d’avorriment!. Quin Déu més estúpid!". Al lector jove li pot sorprendre, al final del llibre, quan Hannes està a l’hospital inconscient, que els metges no autoritzen Hanne a vetllar-lo perquè no estan casats. S’ha de entendre que era una normativa per protegir les bones costums i habitual en la majoria de països, a principis del segle XX..

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa