Artemius Creep, el Caçamonstres. 1: la Mansió de L'esparver
Luca Blengino
La Priscilla és una nena de deu anys, òrfena, que viu a Taràntula, capital de la remota regió de Poltergovia i una ciutat on ningú surt de casa voluntàriament després de posar-se el sol. El projecte de publicar al diari de la seva escola un reportatge que causi sensació, la porta a introduir-se, en companyia del seu millor amic, Bablú, en la Mansió de l'Esparver, un edifici sin...
La Priscilla és una nena de deu anys, òrfena, que viu a Taràntula, capital de la remota regió de Poltergovia i una ciutat on ningú surt de casa voluntàriament després de posar-se el sol. El projecte de publicar al diari de la seva escola un reportatge que causi sensació, la porta a introduir-se, en companyia del seu millor amic, Bablú, en la Mansió de l'Esparver, un edifici sinistre i decrèpit que suposa deshabitat. No obstant això, en entrar-hi els dos nens es troben amb el seu amo, Artemius Creep el qual se suposava mort i que tenia fama de dedicar-se a caçar i embalsamar tota criatura monstruosa que es creués en el seu camí. L'obra, escrita en to humorístic, evoca la tradició de novelles de terror iniciada amb la història del monstre de Frankestein. Priscilla i Bablú descobreixen el que hi ha de veritat en les llegendes sobre Artemius i acaben per fer-se, no només amics de l'ancià caçamonstres, sinó els seus ajudants en la tasca a la qual ha dedicat la seva vida. L'ancià Artemius els explica que el veritable monstre no és una criatura deforme sinó un edifici o els ponts elevats de les grans utopistes per a la construcció de les quals s'han enderrocat centenars d'arbres. Al final, la Priscilla no escriu res sobre ell i permet que els altres el creguin mort o absent, per deixar-lo viure en pau. A més, es proposa ajudar-lo en el seu afany d'impedir que certs humans cometin monstruosos desastres contra la Natura. L'obra, primera d'una sèrie, narra una història original i impregnada d'humor, que transforma els elements propis del gènere de terror en una aventura divertida i dinàmica, escrita amb estil directe de fàcil lectura. El seu contingut de fons sembla tendir, almenys en aquest episodi inicial, a considerar els monstres no com a enemics, sinó víctimes dels humans.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Otros libros del autor
Artículos relacionados
