Carrer de les Botigues Fosques
Patrick Modiano
El protagonista, que ha perdut la memòria i desconeix la seva veritable identitat, comença a investigar sobre el seu propi passat amb ajuda del material d'una agència privada i d'un antic empleat d'aquesta, ja gran.La novella té un fil conductor peculiar, que són les pistes erràtiques que segueix el protagonista. Noms, llocs, fotos, diferents països, persones de diverses nacio...
El protagonista, que ha perdut la memòria i desconeix la seva veritable identitat, comença a investigar sobre el seu propi passat amb ajuda del material d'una agència privada i d'un antic empleat d'aquesta, ja gran.
La novella té un fil conductor peculiar, que són les pistes erràtiques que segueix el protagonista. Noms, llocs, fotos, diferents països, persones de diverses nacionalitats apareixen en el relat, sense que res desperti els ressorts de la seva memòria. Entaula converses, fingeix ser qui convingui per obtenir més informació, investiga sobre si mateix com podria fer-ho sobre un altre client, portat d'una pista feble a una altra, però s'equivoca. Sembla que va passar una cosa de gran importància que no aconsegueix recordar, i que va poder falsificar papers. Modiano utilitza la immediatesa dels esdeveniments i dels diàlegs amb un estil directe i senzill. Segueix els passos del protagonista sense un narrador omniscient que digui on és ni com és el lloc. No hi ha descripcions, ni presa de postura, ni ambient tot just. Es narra amb la tècnica de l'ull de càmera, que segueix al protagonista però des de "dins", des de les seves accions i diàlegs, sense afegir més informació. El llenguatge és senzill, clar, amb un lèxic fàcil. A vegades el protagonista expressa alguna breu reflexió sobre si mateix, però el lector ha de fer tota la feina d'interpretar, unir caps i dades i fins i tot situar-se en l'època històrica precisa, ja que només es donen indicis que la mostrin.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
