Clarissa
Stefan Zweig
Clarissa narra la vida d'una jove, òrfena de mare des del moment mateix de néixer, el 1894. El seu pare, un militar d'alt rang en l'Imperi Austrohongarès, mai es va ocupar directament ni d'ella ni del seu germà, dos anys més gran. El 1902, el nen va ser enviat a una acadèmia militar i la nena interna a un col·legi de monges, prop de Viena. Deu anys després, Clarissa torna a cas...
Clarissa narra la vida d'una jove, òrfena de mare des del moment mateix de néixer, el 1894. El seu pare, un militar d'alt rang en l'Imperi Austrohongarès, mai es va ocupar directament ni d'ella ni del seu germà, dos anys més gran. El 1902, el nen va ser enviat a una acadèmia militar i la nena interna a un col·legi de monges, prop de Viena. Deu anys després, Clarissa torna a casa, amb motiu de la jubilació paterna i comença a treballar com a ajudant d'un conegut neuròleg. El 1914 assisteix a Lucerna a un congrés on coneix un jove professor francès del qual s'enamora. L'esclat de la Primera Guerra Mundial els separa, en obligar-los a tornar cadascú al seu país i al poc temps la protagonista, que s'allista com a infermera voluntària en un hospital de campanya, proper al front, descobreix que està embarassada. A partir d'aquest moment la seva vida experimenta un canvi radical que no és possible apreciar completament perquè la novel·la va quedar inacabada a la mort de l'autor. El manuscrit original que no es va trobar fins molt després, entre els arxius de Stefan Zweig que es conserven a Viena, es va publicar el 1976.
La novel·la reflecteix amb intensa profunditat el perfil psicològic d'una dona nascuda en una situació difícil, que ha crescut sense una veritable llar i sense un entorn familiar i a qui la guerra arrabassa la poca estabilitat emocional que havia arribat a aconseguir. Sense poder-se comunicar amb el pare del seu fill, caigut el seu germà a la guerra i atordit el seu pare pels anys i la derrota de la seva pàtria, el seu món s'ensorra del tot i com expressa l'última frase del text conservat, els següents "van ser uns anys morts. Només tenia el seu fill". Stefan Zweig encarna en la seva figura els danys humans que causen les guerres fins i tot en els que només de manera passiva hi participen. Antibel·licista convençut, en aquesta novel·la s'insereix un clar al·legat a favor de la pau i l'entesa entre nacions que comparteixen una mateixa herència cultural. La tragèdia personal de Clarissa, les perplexitats del seu esperit, format en un entorn que ha quedat bruscament arrasat per les armes, representa la de tota una generació a qui va correspondre descobrir els horrors de la guerra moderna. Escrita durant els seus últims anys, amb l'estil depurat, elegant i realista que el caracteritza, l'autor manifesta dins d'aquests plantejaments un clar rebuig cap a l'avortament, solució a la qual la protagonista vol recórrer en principi, per evitar el deshonor que per al seu pare significaria la seva condició de mare soltera.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Artículos relacionados
