Dalí: Escriptura I Pensament

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:Calibri; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:EN-US;} La faceta de Dalí que s'aborda en aquest llibre és la de l'artista que escriu i que llegeix. Ens interessa el Dalí que s'ocupa del pensament, la ciència, la filosofia. No és la seva cara més coneguda. Però no hi ha dubte que és un dels aspectes fonamentals de l'obra daliniana. El mateix Dalí va confessar una vegada que el seu pare el considerava millor escriptor que no pas pintor. A la qual cosa afegí: «... i segurament és veritat perquè els pintors són molt rucs en general, en canvi els escriptors són molt més intel·ligents». Segons es diu sovint, hi ha dos tipus de pintors: els que segueixen la dita d'Isidre Nonell i, per tant, pinten i prou; i els que segueixen la de Leonardo i consideren que l'art és quelcom mental. Dalí pertany a la segona categoria. \n

Reseña del Editor