L'art de Ser Humans

David Bueno Torrens (Barcelona, 1965) es doctor en Biologia, fundador de la càtedra de Neuroeducación UB-EDU1st, professor i investigador a la Secció de Genètica Biomèdica Evolutiva de la Universitat de Barcelona. També ha estat investigador a la Universitat d'Oxford i en altres universitats d'USA. És autor d'assajos de divulgació entre els quals El cerebro del adolescente o Neurociencia para educadores. El 2023 va rebre el Premi Josep Pla. És la primera vegada que un assaig científic guanya aquest premi.

En el llibre l'autor connecta ciència amb humanisme i proposa un viatge a través de les arts.
L'art va néixer amb la nostra espècie, forma part del nostre cervell. El cervell humà és plàstic mal·leable, qualsevol activitat afavorirà la maduració d'aquest òrgan. És aquí on trobem les ARTS. Cal veure la importància de les Arts en les nostres vides i en l'ensenyament. Per això potser anomenar-nos homo sapiens no ens fa únics, però sí que som els únics que fem manifestacions artístiques, així doncs seria millor dir-nos homo artisticus. La ciència pot ser un art, però ha de seguir un mètode estricte. En canvi les arts reuneixen totes les activitats en processos com la creativitat, l'abstracció i la flexibilitat. El llibre tracta molt de les Arts i els seus efectes sobre el cervell, justifica que la ciència i la filosofia, les matemàtiques, fins i tot la lectoescriptura i el llenguatge oral han de ser considerades com a activitats artístiques del nostre cervell.

El sistema educatiu hauria d'integrar les arts en petites píndoles. Un altre tret important és la memòria, avui dia molt banalitzada. Molts filòsofs s'han interessat per la memòria. David Bueno pensa que la memòria és necessària en l'aprenentatge. Cal que recordem coses per poder-les aplicar de forma flexible i creativa. En canvi, repassant el sistema educatiu pensa que no és una bona estratègia pedagògica separar massa aviat els alumnes entre matèries científiques i artístiques. L'art abstracte activa tot el cervell, és important tenir-ho en compte. En el pla psicològic, el teatre i la dansa proporcionen una oportunitat única per a l'autoconeixement, incrementen l'empatia i la comprensió social.

L'autor, que es biòleg, ens mostra uns bons coneixements artístics, repassa des de les pintures del Paleolític, passant per l'art africà, fins als impressionistes, l'abstracció i ara Banksy. Des de la música de Haydn a Xostakóvitx o Pau Casals. Gran lector de poesia. I és que una de les funcions cognitives de les arts plàstiques és ajudar-nos a observar el món. L'art té una capacitat per comunicar, provocar emocions i significats sense dependre de la paraula escrita. Es lamenta que perdem la capacitat de parlar, de fer frases complexes, elaborades, amb metàfores... Si volem pensament complex, ensenyem al jovent a fer frases subordinades. La tecnologia (les pantalles) ha estat adversa en aquest cas.

Reivindica el joc també, diu que és l'art d'aprendre a través de la curiositat i l'empoderament. Estimula la plasticitat neuronal, fa que s'alliberi dopamina, fomenta la resolució de problemes, la creativitat.

Ens convida a no buscar la felicitat, és efímera, més val gaudir del benestar constant. Un bon poema pot disparar la dopamina, la serotonina i l'oxitocina. De fet, com diu David Bueno: "viure és un art" i "educar és un art".

Llibre d'idees fascinants, segurament que òbvies, però difícils de posar en marxa. La seva lectura necessita estones, reflexions, bons coneixements científics, artístics, literaris, filosòfics, musicals... amb tot l'autor comunica molt bé.

Carme Solsona