El Danubi

El Danubi de l'italià Claudio Magris (Trieste 1936), catedràtic de germanística i Premi Príncep d'Astúries de les lletres el 2004, és un clàssic, un llibre de capçalera, que no envelleix, que no passa de moda i que sempre sorprèn per la seva gran erudició i les seves intuïcions profundes. En aquesta nova edició, trenta anys després de la primera, no ha perdut res de la seva frescor inicial ni del seu gran poder d'evocació.
Però què és El Danubi? Un llibre de viatge perquè descriu el recorregut del més europeu dels grans rius del nostre continent? Una autobiografia espiritual perquè està explicat en primera persona desvetllant les lectures, els pensaments i les vivències del seu autor? Un diari perquè segueix les peripècies del petit grup de persones que fan el viatge? Una enciclopèdia perquè abraça la varietat antropològica i cultural dels territoris i pobles trobats en el recorregut? Tot això i molt més, ja que El Danubi ha brollat des de la rica tradició del "viatge il•lustrat" del segle XIX per desembocar en un nou gènere literari, on es barregen l'erudició, l'aventura, l'anècdota, la vivència personal i fins i tot el comentari polític.
El Danubi, el riu "bisnominis" (Danubi / Istro), com ho deia Ovidi, riu de la melodia, com va dir Hölderlin, brolla d'un canaló o d'una aixeta (les opinions estan dividides), enmig d'un prat a la Selva Negra i recorre 2888 km unint Europa i Àsia, Alemanya i Grècia. A diferència dl Rhin, "místic guardià de la puresa de l'estirp alemanya", el Danubi és el "riu de Viena, de Bratislava, de Budapest, de Belgrad, de la Dacia", el Danubi és "la Mitteleuropa alemanya-magiar- eslava-romança-hebraica ". Aquí, en aquestes terres, "tots tremolen davant de tots", els turcs davant els imperials quan conquisten Belgrad i els imperials davant els turcs quan la reconquisten. Són societats multiculturals complexes, que només l'erudició i el talent de Magris poden descriure. El seu coneixement de l'Europa central sembla infinit: no se li escapa res en el recorregut, ni una ciutat, ni un carrer, ni una casa. Grans noms com Heidegger o Céline o Kafka, s'entremesclen amb l'enginyer Neweklowsky, el narrador Herman Schmid o el poeta Wolfang Schmeltz, entre moltíssims altres. Mai se sap de què o de qui ens parlarà; el lector no para de sorprendre i de descobrir alguna cosa nova a cada pàgina. Per a Magris, el Danubi és una font inesgotable de cultura i ideologia centre-europees. Seguint el curs del Danubi, entre pobles i gents diferents, ens endinsem en un terreny de sanguinaries trobades o al cor d'una humanitat, malgrat tot, unitària en la varietat de les seves llengües i de les seves civilitzacions.
La traducció anglesa del llibre es va publicar el 1989, poques setmanes abans de la caiguda del mur de Berlín. Tant l'American Kirkus Reviews com el New York Times van qualificar el llibre de "pesat" i no van concedir massa importància a la descripció d'uns paratges "llunyans i poc interessants", gairebé salvatges. Com d'equivocats estaven! L'Europa Central ocuparía des de llavors en endavant la portada dels diaris de tot el món.
El llibre de Magris aportava i segueix aportant un coneixement imprescindible i profund, perquè no està fet de superficials notícies polítiques, sinó d'art, cultura i vida corrent. Barreja sàviament literatura, filosofia, música o pintura, amb històries de família i amistat, en què sobresurt una enorme empatia amb les minories, alhora que una forta condemna dels nacionalismes. D'aquí potser derivi una certa nostàlgia pel finat Imperi austrohongarès: "La veritat és que la Mitteleuropa'hinternacional', avui idealitzada com harmonia de pobles diversos, va ser una realitat de l'imperi dels Habsburg, en la seva última etapa, una tolerant convivència comprensiblement plorada després del seu final, entre altres coses per la comparació amb la barbàrie totalitària que li va succeir, entre les dues guerres mundials, a l'espai danubià" (p.26).
Rellegir El Danubi trenta anys després, en els temps en què vivim, és com un cop. El somni d'una Europa unida a través dels seus grans rius, d'una Europa sense fronteres, d'una Europa lliure i intel•ligentment multilingüística, orgullosa de les seves tradicions i oberta a la novetat.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa