EL DESERTOR

Siegfried Lenz (1926-2014) un dels grans clàssics de la literatura alemanya de la segona meitat del segle XX, narra a El Desertor l'experiència d'un alemany de trenta-cinc anys, que carrega sobre la seva consciència el terrible pes d'haver matat inadvertidament un membre de la seva família durant la Segona Guerra Mundial. Fins a sis anys després no es va atrevir a confessar què ha passat però per fi, aclaparat pel pes de la culpa, decideix escriure una carta de quinze pàgines, dirigida a la seva germana, per revelar-li el motiu pel qual el seu marit no va tornar a casa en acabar aquesta guerra.
L'acció, ambientada a Masuria, regió situada a l'antiga Prússia Oriental, terra natal de l'autor, rememora la vida del protagonista al llarg de l'última etapa de la seva permanència en les files de la Wehrmacht en la qual havia estat mobilitzat. La intervenció dels partisans i les ofensives de l'exèrcit rus van provocar que l'exèrcit alemany fugís cap a l'oest deixant aïllades unitats de combatents, entre elles la secció de la qual formava part el protagonista. De manera gradual el grup es va veure reduït davant els assalts de patrulles enemigues fins a quedar el protagonista com a únic supervivent de manera que s'uneix als partisans, davant la impossibilitat d'integrar-se a les restes de l'exèrcit alemany. Lenz, que va ser mobilitzat en la Marina de Guerra alemanya, va desertar a Copenhaguen i va ser fet presoner pels nord-americans, reflecteix en termes de dur realisme, la situació del seu personatge central. Enmig d'un front de combat que s'ensorra i on la mort és l'habitual parla amb l'últim dels seus companys sobre el sense sentit de la guerra, l'absurd de l'obligació de matar per matar, quan ja està tot perdut i el dany moral que pateixen tant els vencedors com els vençuts en presenciar escenes com les que s'ofereixen a la vista dels que prenen part en qualsevol batalla. El desertor, home de sòlides conviccions, s'enamora d'una jove partisana amb la qual voldria compartir la seva vida i el fill que tots dos han engendrat, però ni això és possible donat el caos regnant on ningú sap a qui dispara ni per què ho fa. Amarg al·legat contra la guerra, la novel·la, dins de la seva relativa brevetat, abunda en escenes de violència descrites amb cruesa. El seu contingut transmet amb un estil fortament naturalista l'enfonsament interior del desertor en anar perdent dia a dia, qualsevol tipus de contacte afectiu i tota esperança de sortir del marasme en què es troba. En acabar la guerra, es troba en el bàndol dels vencedors, en territori ocupat per comunistes pro soviètics, però es rebel·la contra un sistema tan dictatorial com el nacionalsocialisme dels alemanys. Per aquest motiu es veu obligat a escapar de nou, sense que sembli possible per a ell trobar pau i consol. Molt ben escrita encara que trista i desesperançada, la novel·la es llegeix amb interès pel seu valor testimonial sobre uns fets històrics encara no molt llunyans que han deixat una profunda petjada de dolor i solitud.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa