EL MAR, QUE BRILLA I RIU

La protagonista, Daniela, explica que el seus pares varen venir de Perú. Ella només recorda un habitacle d'un barri humil i de la misèria material i l’ambient sòrdid i trist. Somiava sovint que anava a cuidar una àvia carinyosa que vivía en una casa solitària, i que tindria un plat a taula i escalfor a la nit.

De nena a l'escola mai va acceptar les propostes d'un noi, de tenir relacions sexuals a canvi d'un esmorzar, encara que es delia en veure els entrepans d'altres nens. Afronta la dura realitat, amb esforç per estudiar. L'il·lusiona pensar que en el futur serà metge i ajudarà tots els nens perquè no passin penúries. Al mateix temps, no se sent acceptada pels demés pels seus orígens.
Als 18 anys, apareix en Vitali, un company de classe, també vingut d'un altre país, que en veure-la en la indigència en qué viu, decideix ajudar-la i protegir-la. I ho fa. En Vitali, s’obra camí, primer en diverses feines, i després s'aboca, deslumbrat pels diners, a ser traficant de marihuana.
Ella arriba a ser metge, especialista en cirurgia plàstica. Entra a treballar en un equip d´un metge famós d'aquesta especialitat. Aquest metge, un egoista i cínic, s´en aprofita i s´inicien a ser amants. Se sotmet a varias operacions d'estètica, per esborrar tota petjada del que era abans.

Daniela, després de aquestes dues històries de desanganys amorosos, s'enfonsa i cau en una profunda soledat i amargura. El seu horitzó sols veu el mar, per trobar-hi consol.
Aquí, l´autora exposa el mar com a narrador. Descripcions líriques impregnades de bellesa i tendresa literària. Parla d'ell mateix, i de com som els humans. Convergeix el tema ecològic i els sentiments de la protagonista.

És una història reflexiva, sobre la necessitat d'estimar i sentir-se acceptada i estimada. La trama resulta amb molta dosis de melodrama. Les actituds dels protagonistes, sòrdides i denigrants.Sembla que l'autora busca pel lector impacte emocional.

Carme Mateu