EL NOM DEL PARE

El nom del pare de Vanessa Springora (París, 1972) sorgeix quan l'autora està promocionant la primera novel·la titulada El consentiment. La policia la truca perquè reconegui el cos sense vida del seu pare, un home peculiar a qui ella fa anys que no veu. Un personatge atípic i amb una orientació sexual concreta que el portava a tenir curioses addiccions i conservar objectes xocants. En arribar a casa seva i veure el cadàver evoca tot allò que ha viscut i comença a explorar les seves pertinences. Entre les moltes i variades coses que hi ha hi ha dues fotos del seu avi patern quan era un jove ciutadà txec i el sorprèn que porti insígnies nazis, també recorda que el seu pare fabricava esvàstiques. Vanessa sospita i es pregunta si allò que li han explicat sobre el passat familiar és cert o no. Ella sempre ha sentit que el seu avi va ser reclutat per força pel nazisme i, posteriorment, va ser dissident del règim comunista, ajudat per la seva dona.
Ara vol conèixer la veritat i inicia una investigació exhaustiva per descobrir la identitat familiar. Springora explora documents familiars i aliens i també cerca testimonis a diferents països que puguin aportar dades. La novel·la alterna diversos recursos narratius i enllaça fets històrics i records familiars en una cerca que resulta dolorosa però necessària. Per a Vanessa S. el seu avi sempre va ser un heroi i ara sospita que podia ser un traïdor i col·laborar amb l'horror. El nom del pare és una novel·la escrita amb força narrativa, estil molt personal i prosa de gran impacte. Al llarg d'aquestes línies Springora reflexiona i es fa preguntes sobre l'antisemitisme i altres esdeveniments del segle XX i dissecciona la frontera feble que hi ha de vegades entre el bé i el mal. Un relat valent i multifocal que alterna ficció, història i una cerca sincera del passat. Un treball ardu que el porta a comprendre millor la personalitat del seu pare i fins i tot a perdonar. Al llarg de la novel·la hi ha alguna referència a la conducta del seu pare homosexual, però els detalls que es mostren no resulten gaire estridents i l'autora no s'atura a descriure'ls.

TROA