El Truc
Emanuel Bergmann
Emanuel Bergmann (Saarbrücken, 1972) escriptor alemany d'origen jueu, va estudiar cinema i periodisme en els Àngels, on va escriure en anglès, El Truc, la seva primera novel·la. Fracassats els seus intents de publicar-la als Estats Units, va aconseguir el 2016 que una editorial suïssa s'interessés per la versió alemanya del text. L'obra narra dues històries paral·leles, una de ...
Emanuel Bergmann (Saarbrücken, 1972) escriptor alemany d'origen jueu, va estudiar cinema i periodisme en els Àngels, on va escriure en anglès, El Truc, la seva primera novel·la. Fracassats els seus intents de publicar-la als Estats Units, va aconseguir el 2016 que una editorial suïssa s'interessés per la versió alemanya del text. L'obra narra dues històries paral·leles, una de les quals està protagonitzada per un il·lusionista jueu nascut a Praga a principis del segle XX, que després de tenir cert èxit al Berlín d'entreguerres, roman internat a Auschwitz i un cop alliberat es trasllada a Amèrica del Nord on segueix actuant fins que, obligat per l'edat a retirar-se, s'instal·la en una residència d'avis de Califòrnia. L'altra, es refereix a Max, un nen d'onze anys, també jueu, que viu a Los Angeles i els pares li anuncien que van a divorciar-se a causa de la infidelitat conjugal del marit. Entristit per la consegüent ruptura familiar, decideix com a últim recurs buscar un mag que faci un conjur d'amor i aconsegueixi que es reconciliïn. La posada en pràctica de tal iniciativa serà la causa que les dues subtrames conflueixin, al final, en un sol desenllaç.
En la temàtica plantejada per l'autor poden detectar-se certes petjades autobiogràfiques. El divorci dels seus pares, el drama de l'Holocaust, durant el qual va ser aniquilada gran part de la seva família i la seva condició de fill únic, són elements subjacents en el desenvolupament argumental de forma accentuada. La tècnica narrativa correspon al gènere d'aventures pel que fa al cas de l'il·lusionista i al de novel·la de formació en els capítols protagonitzats pel petit Max. En una i altra poden rastrejar-se trets d'un humor de tints esperpèntics, típicament jueu, així com certa tendresa romàntica que suavitza la duresa d'algunes situacions. L'autor revela els seus coneixements sobre el llenguatge fílmic en la concepció dels successius capítols, breus, dinàmics i de notable expressivitat plàstica així com en la forma de conduir-se dels personatges i en la breu agilitat dels diàlegs. Per tractar-se d'una "opera prima" la novel·la arriba a un notable nivell d'encert, no tant pel que es refereix a l'estil com pel que fa al domini amb que enllaça les diferents seqüències narratives i l'entrecreuament de plànols espai-temporals. La figura de l'il·lusionista, un murri que diu ser persa per justificar el seu aspecte res ari i és capaç d'enganyar al propi canceller Hitler, forma un contrast de notable efecte novel·lístic amb la ingenuïtat del nen que creu que la màgia pot reconstruir un matrimoni trencat. Entre la malícia i la innocència, el contingut de la novel·la té aspectes positius com subratllar el patiment que causa el divorci en els fills. No obstant això, també abunda en referències freqüents encara que no descriptives, als amors del mag en la seva joventut i als seus desviaments eròtics en la vellesa i conté una al·lusió irrespectuosa al passatge evangèlic de l'Encarnació.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
