ELS VELLS AMICS

Els vells amics és un relat juvenil. Uns estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar una exposició de quadres de Gauguin. Un viatge de pocs dies que serà el començament d'una amistat que perdurarà quan cada un prengui un camí a la vida. Els uneix la seva vocació artística, en què només Marc aconsegueix triomfar. Davant la dificultat d'obrir-se camí econòmicament en el món de l'art, han d'aprofitar les possibilitats més rendibles que se'ls presenten. Les vides dels cincs amics -Mateu, Ada, Marc, Lidia i Santi- segueixen el seu rumb; tornen a coincidir en alguns moments, fins arribar a la trobada final que dóna lloc al tràgic desenllaç.
La llum de l'amistat, potser la millor llum de la trama, seguirà encesa quan ja els protagonistes s'han fet grans. Però el relat denota manca de principis i excés de permissivisme.
L'escriptora catalana Sílvia Soler (Figueres, 1961), escriu amb prosa directa i realista, arran de la vida quotidiana dels protagonistes. Utilitza el seu vocabulari i forma d'expressar-se. Un realisme quotidià que ens recorda la manera de narrar de Rodoreda en la seva magistral "La plaça del diamant". Fa aflorar sentiments, anhels, dubtes i també la seva concepció de la vida. La trama té ritme, però potser li falta un major calat en els protagonistes i en la seva manera de concebre l'existència, que resumeix en un Epíleg que podria ser més profund.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa