FONSECA

Jessica Francis Kane (Nova York, 1971) és una escriptora nord-americana distingida especialment pel relat breu. Fonseca és la seva darrera novel·la. Admiradora de l'escriptora britànica Penelope Fitzgerald, Kane imagina quins van poder ser els motius que van portar aquesta autora a fer un viatge a Mèxic l'hivern del 1952 amb l'única companyia del seu fill gran de només sis anys i quan la família estava passant per una situació econòmica molt delicada. Encara que es tracti d'una narrativa de ficció, el viatge de Fitzgerald sí que va tenir lloc i vint-i-tres anys després ella mateixa en parlaria concisament a través d'un assaig que va titular “Seguint la trama” en què comptava la seva estada en una finca anomenada La Mirada a la ciutat de Fonseca. Això va donar peu a Jessica Francis Kane a escriure un relat on situar Fonseca, una ciutat que no existeix i que el mateix fill de Fitzgerald li va assegurar tractar-se de la ciutat de Saltillo. En aquesta mateixa ciutat i en la mateixa època va estar el pintor Edward Hopper amb la seva dona, personatges que apareixen a la novel·la, però que no consta que realment arribessin a entaular relació amb l'escriptora.

El 2 de novembre de 1952, amb trenta-cinc anys, embarassada del seu tercer fill i portant de la mà el més gran de sis, Penelope Fitzgerald travessa l'Atlàntic per arribar a la finca La Mirada a la ciutat de Fonseca en resposta a la invitació de les Delaney, dues dones més grans d'origen irlandès, riques, sense descendents i que li asseguren ser antigues amigues de la família. El motiu de la invitació és que volen conèixer el nen perquè en podria ser l'hereu. Un cop allà, la personalitat excèntrica de les dues ancianes, el desconcert que li produeixen els costums del país i haver de rivalitzar amb altres possibles hereus, porta l'escriptora a plantejar-se l'absurditat de la situació. Tot i així, decidirà quedar-se assumint el fet com una experiència i prenent en consideració que si el seu fill Valpy arribés a heretar podria salvar les dificultats econòmiques de la família i evitar el tancament de la revista literària que porta amb el marit.

Jessica Francis Kane escriu una novel·la de ficció creïble sense desvetllar del tot el secret que la mateixa Penelope Fitzgerald va voler sempre guardar. L'estil narratiu se centra en el costat més humà dels personatges, amb una inclinació cap a allò malenconiós o inevitable. Biografia i ficció es barregen de manera coherent i possible aconseguint una història molt agradable de llegir.

Encarnita Herraiz