HIVERN

Ali Smith (Escòcia, 1952), autora, dramaturga, periodista i acadèmica, prossegueix el seu Quartet estacional amb Hivern que no és una continuació de Tardor des del punt de vista temàtic encara que sí estilístic. L'acció es desenvolupa a Cornualla durant uns dies d'hivern un tant fantasmals i la novel·la s'inicia amb l'anunci que tot ha mort, incloses les arts, la noblesa i la religió però no la violència i la igualtat racial així com altres realitats. És d'aquelles coses reals de què parla Ali Smith en ple escalfament global. La protagonista, Sophie Cleves, una dona d'èxit en els negocis ja retirada, li parla a un cap sense cos que es converteix en un nen a la vigília de Nadal mentre espera reunir-se amb la seva família: la seva germana Olis, el seu fill Art i la nòvia d'aquest, Lux. Les dues germanes manifesten odiar-se encara que s'estimen. Sophie parla de gairebé tot, recorda velles històries, qüestions familiars, alterna plans temporals, s'identifica amb el paisatge, evoca el patiment i dóna forma a un relat una mica estrambòtic amb afirmacions que semblen fruit de la seva imaginació. Tota la novel·la traspua un to d'ironia, protesta i crítica social amb un calidoscopi de temes i personatges extravagants que apareixen i desapareixen ràpidament i on hi ha recursos al mite i elements fantàstics. L'autora reivindica la llibertat artística, moral i sexual, explícita a vegades, critica i denuncia la guerra d'armaments, la classe política, la burocràcia o les realitats virtuals com les xarxes socials. Hivern presenta invencions mentals tretes de la realitat i transformades: "l'art és veure coses diu un personatge. Ali Smith parla a través de les conductes dels seus personatges ja que la narració és escassa en diàlegs encara abundant en referències bibliogràfiques i artístiques. Amb una tècnica eclèctica, ritme àgil i ràpid i absoluta llibertat narrativa, Ali Smith alterna anècdotes amb subtrames, construeix una pluja d'idees i realitats de vegades una mica rocambolesques, i aparentment desordenades però que tenen un fil conductor, versàtil i profund alhora.

TROA