L'ESTIU QUE COMENÇA

A l'imaginari poble de la costa catalana de Sorrals, s'inicia el relat el 1961 amb l'embaràs simultani de dues amigues de la infància, Elvira i Roser. Poc després neixen Andreu Balart i Julia Reig. Segueix la vida, arriben més fills, i com sempre, els Balart i els Reig celebren la tradicional nit de Sant Joan a l'inici de l'estiu. El 1976, un tràgic accident trunca la felicitat de les dues famílies. Passen els anys i Andreu i Júlia segueixen els seus propis camins. Entesos i malentesos, picabaralles, crisi, malalties, mort i amor solquen la trajectòria dels personatges d'aquesta saga. Amb el pas del temps, Julia i Andreu són víctimes de l'engany dels seus respectius cònjuges i, a poc a poc, recuperen la seva antiga amistat que era en realitat un amor mutu que no van saber reconèixer en el seu moment.
Novel bastant ben escrita, amb prosa elegant tenyida d'un toc de nostàlgia, que retrata una família corrent amb les seves penes i alegries, drames i fracassos; amb un peculiar punt d'inflexió, la celebració de la nit de Sant Joan amb la qual comença el estiu. L'autora juga molt amb les emocions, construint un relat de persones creïbles i sentiments correctament dibuixats, en una trama que inclou les relacions extramatrimonials i les segones oportunitats. Un aire molt mediterrani i colorista juntament amb un to positiu impregnen el relat i conviden els seus personatges a recomençar, malgrat els revesos de la vida. Soler indaga amb fina observació en la fragilitat de la vida, l'amistat, l'amor i els llaços familiars. El llibre és amè i la seva lectura resulta agradable.
Silvia Soler (Figueres, 1961) és periodista i col·laboradora en mitjans de comunicació. Amb aquesta novel·la ha guanyat el Premi Ramon Llull 2013.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa