L'última Vegada que Et Dic Adeu
Natza Farré
Natza Farré Maduell (Barcelona, 1972) és guionista, presentadora de TV i escriptora. Relata la història de la seva família nombrosa al voltant de la situació dramàtica del seu germà drogoaddicte. Autobiografia? El problema familiar s'explica des de la visió d'una germana petita que contempla el problema des del desconeixement. Reflexiona sobre la situació dels anys 80 quan la m...
Natza Farré Maduell (Barcelona, 1972) és guionista, presentadora de TV i escriptora. Relata la història de la seva família nombrosa al voltant de la situació dramàtica del seu germà drogoaddicte. Autobiografia? El problema familiar s'explica des de la visió d'una germana petita que contempla el problema des del desconeixement. Reflexiona sobre la situació dels anys 80 quan la música i la movida eren molt populars, però també l'heroïna i altres drogues que van deixar molt morts pel camí. Natza aporta una idea molt curiosa: aquest problema segurament no havia preocupat massa a la societat mentre afectava a barris marginals, però quan va tocar a les classes mitjanes de l'Eixample i altres zones benestants, el problema ja va causar escarni. Ella, la petita de sis germans, ho va viure com una ruleta que arrasa. És una història silenciada, l'autora vol alliberar-se de l'estigma, no és venjança, necessitava aquesta teràpia. Quan aquest tema s'ha tractat, sempre ha estat des del punt de vista dels ionquis (el Vaquilla), però que les classes mitjanes ho expressin es difícil, i més les dones.
El germà ionqui sobreviu a tot (heroïna, sida,...). És una reflexió dura, l'agonia és llarga, la despesa familiar elevada. La droga és democràtica, afecta a tothom. Es nota que Natza és guionista, sap dosificar la informació, certa dosi d'humor, fora victimisme, detalls tràgics i còmics molt ben relatats. En qualsevol cas, hi ha una voluntat de ser honesta.
Estudi de la família disfuncional, crítica a les famílies nombroses, presència de germans que ho compliquen tot, mort del pare en un moment difícil, pares metges que treballaven a casa, la casa era feina-habitatge,... tot plegat de jove ho viu amb ràbia.
L'estructura del llibre mostra un ordre dins del desordre, lectura fàcil, reflexió sobre uns temes complexos viscuts ja fa temps.
Carme Solsona
Artículos relacionados
