LA CINQUENA PLANTA

Una setmana després d'haver enllestit un llibre titulat L'home manuscrit, Manuel Baixauli va sentir els primers símptomes d'una malaltia que el va deixar, en pocs dies, completament paralitzat, talment una pedra. Una pedra amb tota la capacitat de pensar i de sentir. Al cap de sis llarguíssimes setmanes, va començar a recuperar la mobilitat i, més endavant, l‘autonomia. Durant el procés de rehabilitació, Baixauli va conèixer els singulars personatges que poblaven el sanatori i es va obsessionar amb l’última inaccessible, cinquena planta.
El protagonista, ingressat en un sanatori, i segurament en un estat oníric i semi inconscient,
barreja la realitat amb la fantasia. Els malalts, especialment psiquiàtrics, el personal sanitari amb conductes patològiques i marginals, etc., contribueixen al desequilibri del malalt. Quan torna a casa, acabarà amb obsessions i al•lucinacions, que el conduiran al aïllament i la solitud. La situació s'anirà agreujant. L'autor deixa obert el futur del protagonista, desconfiant del retorn a una possible normalitat ò si s’esdevindrà un ésser marginal.

© Reseñas bibliográficas Fundación Troa