La Pintora del Barret de Palla
Núria Pradas Andreu
És autora de més de cinquanta novel·les adreçades a infants i a joves, a més de dues novel·les per a adults: La noia de la biblioteca i Somnis a mida, totes dues editades per l'editorial Columna. Nascuda al barri de Poblenou, és Llicenciada en Filologia Catalana i es dedicà durant anys a l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes, tasca que va deixar per dedicar-se ...
És autora de més de cinquanta novel·les adreçades a infants i a joves, a més de dues novel·les per a adults: La noia de la biblioteca i Somnis a mida, totes dues editades per l'editorial Columna. Nascuda al barri de Poblenou, és Llicenciada en Filologia Catalana i es dedicà durant anys a l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes, tasca que va deixar per dedicar-se exclusivament a escriure. El seu interès per la història, per l'art i per la tasca de vegades invisible de les dones, l'ha dut a endinsar-se en alguns temes i figures, com ara la pintora francesa Elisabeth Vigée Le Brun, a qui va descobrir en un viatge a França i de qui, des d'aleshores, és una admiradora incondicional.
Corre el mes d'octubre del 1789, Maria Antonieta d'Àustria, la reina de França, trepitja per darrera vegada els jardins del seu estimat Trianon. A partir d'aleshores, el seu serà un lent caminar cap a la guillotina. En aquells moments són nombroses les persones que fugen de França amenaçades per la Revolució. Elisabet Vigée le Brun, que, malgrat la seva joventut, s'ha convertit en una retratista destacada de la cort, es veu obligada a deixar enrere llar, fama i família, i, acompanyada de Julie, la seva petita filla, fuig de Paris amagada i disfressada. Els seus retrats de Maria Antonieta són un motiu més que suficient perquè s'hagi posat preu a la seva vida. Tot i la seva fugida tan anguniosa com incerta, el seu esperit no decau i viatja fins a Itàlia, on, a més de descobrir les belleses artístiques que sempre havia desitjat conèixer, comença de nou la seva tasca com a pintora. Des de la llunyania del seu exili segueix els esdeveniments que estan canviant França i el món sencer. Fins que un dia rep la notícia que Maria Antonieta ha estat guillotinada. La reina ja no existeix. I, amb ella, ha deixat d'existir, també, aquella jove retratista que va ser coneguda com la pintora de la reina.
Una novel·la històrica que et situa en un moment crític de França. Molt fàcil de llegir, pel seu llenguatge precís i adequat. Ben escrita i que enganxa. El fil de la narració correspon a la protagonista, Elisabet Vigée, en primera persona ens recorda com ha estat la seva vida, des de la mort del pare estimat, pintor com ella, fins al matrimoni i les dificultats que, a causa de ser una dona, troba en el camí de professionalització com a artista. Tot i això, aconsegueix que l'aristocràcia fes cua davant del seu estudi i ser escollida per retratar la mateixa Maria Antonieta. També serà capaç d'afrontar amb valentia el destí que li ha tocat d'anar a viure a l'exili. La seva tasca com a pintora serà el seu refugi.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Otros libros del autor
Artículos relacionados
