La Vida Sense la Sara Amat
Pep Puig Ponsa
El narrador i coprotagonista de la novel·la -en Pep- un nen de tretze anys, està passant l'estiu a casa de la seva padrina, vídua, a Ullastret. Un vespre, mentre juga a cuca amagar amb la seva colla, la Sara Amat, una nena també de tretze anys, rebel i molt intel·ligent, filla d'una família també del poble, desapareix de cop i volta. La novel·la està narrada després de molts an...
El narrador i coprotagonista de la novel·la -en Pep- un nen de tretze anys, està passant l'estiu a casa de la seva padrina, vídua, a Ullastret. Un vespre, mentre juga a cuca amagar amb la seva colla, la Sara Amat, una nena també de tretze anys, rebel i molt intel·ligent, filla d'una família també del poble, desapareix de cop i volta.
La novel·la està narrada després de molts anys que passessin els fets, -i amb la consciència per part del narrador d'estar recuperant un dels episodis més determinants de la seva vida. Entre la nit de la desaparició i el dia que torna a Terrassa per començar a l'escola, van succeir uns fets especials i intensos: la Sara no desapareix mentre juga a cuca amagar, sinó que s'amaga a l'habitació del Pep, i que és des d'allà que té previst escapar-se del poble que fa temps que no suporta. Al Pep sempre li ha agradat la Sara, i ara que la té, sense que ningú ho sàpiga, amb ell, a l'habitació de ca la padrina, se sent "subjugat i atemorit". Obligat a una forma de complicitat i protecció.
Els punts forts de la novel·la són el retrat de la fascinació d'en Pep, un nen sensible, obedient, ingenu i de bons sentiments. I una nena -més noia que nena- ferotge, rebel que no vol saber res de la seva família i de la seva gent. La premissa argumental que l'autor s'inventa per donar forma i substància a aquest singular comiat a la infantesa és excel·lent.
L'autor renuncia en tot moment a qualsevol cop d'efecte i suspens. Sembla increïble la reacció tan poc dramàtica, per part dels pares de la Sara i també de famílies amigues del poble, davant de la desaparició de la nena. La narració es centre en els sentiments dels dos protagonistes i presenta el contrast profund i divers dels dos adolescents. Es recrea en uns adéus a la infantesa, coincidint amb el final d'estiu.
Al final del llibre hi ha un breu comentari, com de passada, en relació a la masturbació, que resulta inadequat. No respon a la trajectòria positiva i agradable de tota la novel·la.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
