Les Veus del Capvespre
Natalia Ginzburg
Narra aquesta novel·la una sèrie d'amors i desamors que tenen com a escenari un poble del nord d'Itàlia, la vida local del qual gira al voltant d'una pròspera fàbrica de teixits. L'ancià amo, els germans, els fills i les respectives parelles, cònjuges o no, formen el complex entramat social i afectiu en què es desenvolupa l'acció.L'obra, escrita el 1961, reflecteix el canvi exp...
Narra aquesta novel·la una sèrie d'amors i desamors que tenen com a escenari un poble del nord d'Itàlia, la vida local del qual gira al voltant d'una pròspera fàbrica de teixits. L'ancià amo, els germans, els fills i les respectives parelles, cònjuges o no, formen el complex entramat social i afectiu en què es desenvolupa l'acció.
L'obra, escrita el 1961, reflecteix el canvi experimentat aleshores pels italians en les seves maneres de ser i pensar. El seu plantejament argumental, sòlid i ric en possibilitats, ha permès la creació d'una atmosfera plena de matisos significatius i penetrar amb delicada profunditat a l'interior de l'ànima humana a través del perfil psicològic dels personatges. Tot i que els esdeveniments externs estan presentats de manera breu, la novel·la conté un profund dramatisme provinent d'unes ànimes ferides per la incertesa, el desconcert, la solitud o la indiferència. Els grans dots narratius de l'autora, la seva capacitat per fer versemblants i reals els seus protagonistes i les situacions que els fa viure, i l'elegància depurada del seu estil sense adorns, són palesos en aquesta obra, tan interessant com ben escrita, i que compta amb una traducció excel·lent deguda a l'escriptor Andrés Trapiello.
Els joves protagonistes contemplen amb escepticisme les actituds més vitalistes i compromeses d'altres coetanis. L'obra contrasta els uns amb els altres, sense inclinar-se per cap, ja que tots busquen en el fons la mateixa autosatisfacció egoista, deixant als seus actes un regust de passivitat, desil·lusió i amargor.
TROA
Artículos relacionados
