Maria Stuart
Stefan Zweig
Stefan Zweig (Viena, 1841-Petrópolis, 1942). Novel·lista, dramaturg, assagista i sobretot gran escriptor de biografies. Sap descriure l'essència dels personatges. Viu a l'Imperi austrohongarès fins que el triomf del partit nazi l'obliga a exiliar-se. Autor molt traduït i reeditat, ara els seu drets d'autor han caducat i ja moltes editorials publiquen obres seves.Som davant d'un...
Stefan Zweig (Viena, 1841-Petrópolis, 1942). Novel·lista, dramaturg, assagista i sobretot gran escriptor de biografies. Sap descriure l'essència dels personatges. Viu a l'Imperi austrohongarès fins que el triomf del partit nazi l'obliga a exiliar-se. Autor molt traduït i reeditat, ara els seu drets d'autor han caducat i ja moltes editorials publiquen obres seves.
Som davant d'una obra traduïda al català recentment però escrita el 1935. S'inicia amb una bona anàlisi històrica del segle XVI a Europa, moments convulsos amb guerres entre protestants i catòlics, enfrontaments entre els Guisa, els Tudor i els Stuart, a banda de la figura poderosa de Felip II el Prudent que no se'n surt molt reeixit en aquesta obra. En general intuïm una lluita entre el mon ja medieval que finalitza i el mon modern que s'imposa, en aquesta tensió es mouen Maria i Isabel.
En tot aquest món Zweig ens presenta dues noies: Maria Stuart i Elisabet Tudor molt ben instruïdes (cosa poc habitual en aristòcrates i dones) i que poden ocupar els trons d'Escòcia i Anglaterra. A tot aquest embolic, Zweig ens fa la reflexió que son dues noies en un món convuls i perillós, agraïm aquesta reflexió realitzada el 1935.
L'obra s'inicia amb una descripció de Maria Stuart, molt ben educada a França pels Guisa amb una cort culta i amb força recursos, però mort la mare i el seu marit Francesc II i Maria ha d'anar a Escòcia a ser reina, on ella diu que retrocedeix un segle. És una reina que encarna l'ideal de l'època, coratge i lleugeresa, força i suavitat, però no troba cap col·laborador de fiar. No s'estalvien episodis de repressió molt cruels per part de la reina, no és estrany que passi amb el nom de Maria la Sanguinaria. Interessant és el capítol que tracta de la "Gran fira de matrimonis polítics", els episodis que ens expliquen les relacions amb la seva germanastra Isabel Tudor, una relació interessada i certament hipòcrita. El món de traïdors traïts, de preparació d'assassinats com el de Rizzio, el de Darnley... Mai la psicologia del crim s'havia relatat tan bé.
Episodis angoixants com la del cofret o situacions atemporals com el vescomte de Norfolk, un home integral que es deixa subornar. I és que la moral sempre és relativa.
Podríem pensar en les Vides Paral·leles de Plutarc, però aquí dóna la impressió que al principi de l'obra Zweig ens fa enlairar Maria Stuart, posteriorment, millora la imatge d'Isabel Tudor i, finalment el lector decidirà el comportament de tothom envers Maria Stuart i Isabel. Certament a Isabel Tudor la descriuen escriptors com Shakespeare, cosa que Maria no reuneix aquests biògrafs. Sempre la història aposta pels vencedors. A tot això on era Felip el Prudent? Si esbrinem i aprofundim en cada un dels personatges, realment ningú en surt gaire lluït.
Molt interessant són les contínues comparacions de les dues biografies amb obres clàssiques com Macbeth, Hamlet, Ricard III, Cató o altres figures de l'Odissea.
Som davant d'un text molt ben escrit i ben traduït, l'argumentari ens condueix subtilment cap a on l'escriptor vol, ens deixem portar i al final ja tenim prou arguments per a jutjar. El llibre requereix per part del lector certa atenció i cert interès, crec que és més complex que Maria Antonieta. En qualsevol cas, a les dues els hi atribuïm la frase de..."Val més una fi horrorosa que un horror sense fi".
Carme Solsona
Artículos relacionados
