Mendelssohn És a la Teulada
Jirí Weil
Mendelssohn és a la teulada tracta el tema de la incorporació del que llavors era Txecoslovàquia, a l'III Reich alemany. L'acció, ambientada a Praga, capital de la zona que Hitler havia denominat Protectorat de Bohèmia-Moràvia, comença en el moment en què les autoritats nacionalsocialistes d'ocupació van ordenar retirar de la cornisa d'un edifici públic l'escultura del composit...
Mendelssohn és a la teulada tracta el tema de la incorporació del que llavors era Txecoslovàquia, a l'III Reich alemany. L'acció, ambientada a Praga, capital de la zona que Hitler havia denominat Protectorat de Bohèmia-Moràvia, comença en el moment en què les autoritats nacionalsocialistes d'ocupació van ordenar retirar de la cornisa d'un edifici públic l'escultura del compositor Felix Mendelssohn, per ser jueu. Els responsables de l'immoble s'afanyen a complir l'ordre, però les diverses estàtues que coronaven la façana no estaven identificades amb el nom, per la qual cosa no va ser possible reconèixer en cap d'elles les faccions de l'encausat.
Amb aquesta significativa anècdota, s'inicia la crònica d'uns fets reals que Jirí Weil, (1900-1959) nascut prop de Praga en una família jueva, va viure en persona. La persecució antisemita centra la trama que protagonitzen, d'una banda, els jueus perseguits i de l'altra, membres alemanys de la Gestapo o oficials alemanys de les forces armades. L'acció que transcorre en diferents plans paral·lels de temàtica comú, es converteix en un ampli fresc pictòric on es reflecteix una visió panoràmica de la capital txeca, dels seus costums i paisatges urbans i un testimoni humà realista la duresa del qual s'atenua gràcies a l'humor que il·lumina algunes escenes. L'atemptat mortal contra Reinhard Heydrich, a finals de 1941, és l'únic succés que implica a un personatge rellevant. La resta són històries on participen persones corrents, comptades en to menor, encara que molt ben tractades des del punt de vista literari. Tot just s'adverteixen moments d'alta tensió dramàtica, excepte en les pàgines finals, però de forma continuada i com amb sordina, a través d'unes formes expressives clares i d'excel·lent nivell estilístic es fa evident el sofriment d'una població sotmesa a un domini arbitrari i tirànic. Jirí Weil que va trigar quinze anys a acabar aquesta la seva última novel·la, publicada pòstumament el 1960, ressalta en ella no tant la pèrdua de llibertat patida pels de la seva raça, encara que no deixa de al·ludir al camp d'extermini de Terezin, com la capacitat de sobreviure dels txecs, jueus o no. Gràcies a la seva resistència interior al dolor, davant la por o la persecució troben sempre una via d'escapament que prové de les seves ganes de viure i de la seva confiança en el futur.
© Reseñas bibliográficas Fundación Troa
Información de seguridad
- Cargando la información ...
Otros libros del autor
Artículos relacionados
