NEU DE TARDOR

Irène Némirovsky (Kiev, 1903 - Auschwitz, 1942). Escriptora ucraïnesa formada en llengua francesa, políglota (parla i escriu 5 llengües), filla d’un banquer jueu ucraïnès. Llicenciada a la Sorbona. Aviat publica novel·les amb gran èxit mundial, però l’estat francès el 1938 no vol donar-li la nacionalitat francesa. El 1939 es converteix al cristianisme, per bé que el 1940 ha de dur l’estrella groga i no pot publicar res. El 1942 es deportada a Auschwitz on morirà de tifus i el seu marit a les càmeres de gas del mateix camp d'extermini. Moltes obres seves seran adaptades al cinema i al teatre. Les seves filles publicaran obres pòstumes com Suite francesa.

La novel·la ens permet resseguir la família russa benestant dels Karin des de la guerra russo-turca el 1833 fins a la gran guerra de 1914-1918. Potser el fil conductor és Tatiana Ivànovna, vídua amb els fills morts a la guerra. Explica indignada la idea de destruir Alemanya, bona referència de la família imperial russa i d’altres motius de l’Imperi Rus antic. Els fills Kiril i Iuri, reclutats a la gran guerra, però que davant els perills de l’exèrcit roig i l’exèrcit blanc, la revolució i tot plegat tenen por de les represàlies i deserten. Iuri té el tifus i els revolucionaris el maten sense massa contemplacions, segurament per por a que reclamés les terres familiars ara ja col·lectivitzades per la revolució. Kiril és a la presó però s’escapa i arriba a Crimea-Constantinoble-Marsella i així els Karin seran aviat a París.

Es tracta d’un text molt ben escrit, molt emotiu, l’escriptora dóna sempre molt protagonisme a les dones, en aquest cas Tatiana Ivànovna, dona de coratge, es manté a casa malgrat els assetjaments dels exèrcits. Transmet molt bé les atrocitats de les guerres sense que les llàgrimes ens invadeixin. Detalls autobiogràfics? Segurament. En qualsevol cas, és una novel·la que fa de bon llegir, el lector nota que és una obra d’una autora instruïda, legitimada per una trivialitat gens prepotent, tot flueix en un ambient trist però resignat. Malauradament el tema és atemporal: guerra/Ucraïna.

Recomanable per passar una bona estona de reflexió.

Carme Solsona